Enginyeria social aplicada al trànsit dels diners. Exemple perfecte de com un comitè d’enginyers econòmics va utilitzar psicologia i tècnica per resoldre un problema que els politòlegs no podien aturar: la hiperinflació.
Brasil patia una inflació de més del 2.000% anual. Els preus pujaven cada dia. La gent ja no creia en el diner; el diner-deute s’havia convertit en un virus que destruïa la confiança.
L’enginy: La moneda invisible (URV, Unitat Real de Valor)
En lloc de canviar la moneda de cop (ja s’havia fet molts cops i havia fallat), el comitè d’economistes (liderat per Fernando Henrique Cardoso) va fer un moviment digne de L’Art de la Guerra:
- Creació d’una unitat de compte fictícia: La URV. No era un bitllet, era només un número oficial que es publicava cada dia al diari.
- L’àncora de valor: La URV valia aproximadament 1 dòlar.
- Doble etiquetatge: Els comerços havien de posar el preu en la moneda vella (el Cruzeiro Real) i en URV.
En Cruzeiros, el preu pujava cada dia. En URV, el preu era sempre el mateix.
La transició: Curar la ment per curar el diner
Aquest és el punt espiritual: la URV va ensenyar a la població que el valor de les coses podia ser estable.
Quan tothom va començar a pensar en URVs (com si fossin enginyers calculant valors reals) i no en Cruzeiros, la moneda vella va perdre tot el seu poder psicològic.
L’1 de juliol de 1994, la URV es va materialitzar i va passar a dir-se Real. En aquell instant, la inflació es va aturar en sec.
Addenda
Aquesta pel·lícula explica com l’alcalde de Wörgl (Àustria) va implementar una moneda local per reactivar l’economia durant la Gran Depressió.
El 1932 es van introduir els certificats de treball, una moneda local recolzada pel xíling austríac. La seva característica clau era la desvalorització mensual (1% al mes); els bitllets requerien un segell mensual per mantenir el seu valor, la qual cosa incentivava els ciutadans a gastar-los ràpidament en lloc d’estalviar. Els diners van circular ràpidament, reactivant l’economia local, reduint l’atur i finançant obres públiques. L’experiment va atreure l’atenció internacional però també la del Banc Central Austríac.
Enfilall
Deixa un comentari…