La tàctica de legalisme tàctic (utilitzar les regles de la democràcia liberal per desmantellar-la des de dins) és el patró que va seguir el NSDAP als anys 30, i hi ha paral·lelismes inquietants en com les elits de la Il·lustració Fosca i corporacions com Palantir operen avui dia.
El cavall de Troia institucional
Així com els nazis van entrar al Reichstag no per participar en la democràcia, sinó per destruir-la, el sector de Thiel/Palantir no busca ajudar l’Estat, sinó fer-se indispensable:
- Dependència tecnològica: Si l’Estat ja no pot gestionar les seves fronteres, la seva policia o el seu exèrcit sense el software d’una empresa privada, la democràcia esdevé una closca buida. El poder real es desplaça dels representants electes als propietaris de l’algoritme.
- Captura de l’aparell coercitiu: En lloc d’un cop d’estat militar, s’opta per una absorció tecnològica dels serveis d’intel·ligència i defensa.
Retòrica d’ordre davant el caos
El discurs nazi s’alimentava de la percepció que la República de Weimar era feble, caòtica i ineficient. Palantir utilitza exactament la mateixa narrativa:
El manifest parla de decadència de la classe dirigent i de com els polítics fan l’orni davant el crim (Punts 3, 17). Es presenta la tecnologia com l’única eina capaç d’imposar ordre, venent una eficiència que la democràcia no pot oferir amb la mateixa rapidesa.
Menyspreu per la xerrameca (parlamentarisme)
- L’estratègia nazi: Menyspreava el parlament com un club de xerraires (Quasselbude) que no resolia els problemes de la gent.
- El manifest Palantir (Punt 10): Diu que “la psicologització de la política ens porta pel mal camí” i que buscar respostes en l’arena política és decebedor. Propugna que les solucions són tècniques i militars, no fruit del debat social.
Creació d’una nova Normalitat
La tàctica no és trencar la llei de cop, sinó estirar els límits del que és acceptable fins que la llei canviï de sentit:
Primer s’accepta l’IA per a tasques logístiques.
Després per al perfilatge de criminals.
Finalment per a la dissuasió militar autònoma.
Quan la societat se n’adona, el marc legal ja s’ha adaptat a la voluntat de la infraestructura tecnològica.
La diferència: El Totalitarisme invertit
El politòleg Sheldon Wolin va encunyar el terme Totalitarisme invertit: en aquest, a diferència del nazisme:
- Les institucions democràtiques continuen existint nominalment.
- L’economia (corporacions) domina l’Estat, no a l’inrevés.
- La ciutadania es manté apàtica/entretinguda (la tirania de les apps que el propi manifest critica però de la qual se n’aprofita per oferir seguretat).
L’estratègia de jugar el joc per guanyar el tauler és idèntica. La diferència és que, en lloc de camises pures i desfilades, el nou autoritarisme vesteix guardapols de Silicon Valley i es manifesta en línies de codi privades que decideixen qui és una amenaça i qui no.
Enfilall
Deixa un comentari…