Ohkwá:ri-tón

Trencament de Bretton Woods

L’arrel dels problemes actuals es troba en el desmantellament del sistema de Bretton Woods (l’acord que regulava l’ordre financer després de la II Guerra Mundial).

• Abans: El capital estava controlat/lligat a la producció nacional.

• Després: Amb la desregulació dels anys 70 (Nixon), el capital va passar a buscar beneficis ràpids en l’especulació en lloc d’invertir en la indústria a llarg termini.

“el públic s’adona que el mercat està dient a la gent comuna: Ho sentim, però no podem subministrar-li l’essencial de la vida. No ens podem permetre un sostre sobre el teu cap. No ens podem permetre una sanitat digna. No ens podem permetre el luxe d’anar a la universitat, i així successivament. En lloc de ser governat per polítics, vostè està sent governat pels mercats.”

“[els mercats privats decideixen] Hem buidat les institucions polítiques; són impotents. […] el que el públic fa és dir: “Dóna’m un home fort per protegir-me dels mercats que em neguen el dret a un sostre, al menjar, a l’educació, a la salut”, etc. No obstant, buscant un home fort, el que es fa és empitjorar les coses. Mentrestant, els polítics centristes no tenen resposta a què fer amb el govern pels mercats.”

Desindustrialització i Casino Global

L’autora descriu el sistema actual com un Casino Global on Wall Street aposta amb els recursos del planeta i de la gent.

• Prioritat al sector financer: En lloc de reinvertir els beneficis en millorar les fàbriques o els salaris (economia real), les empreses es dediquen a la recompra d’accions i a la satisfacció immediata dels inversors.

• Conseqüència social: Això ha provocat el buidatge industrial de països com els EUA, creant un ressentiment econòmic que, segons l’article, explica l’ascens de figures com Donald Trump i altres líders autoritaris.

El sistema bancari a l’ombra (Shadow Banking)

L’entrevista destaca el paper de fons com BlackRock i el sistema de banca a l’ombra.

• Aquestes institucions operen fora de la regulació bancària tradicional, gestionant trilions de dòlars en estalvis i pensions que es canalitzen cap a l’especulació.

• Aquest sistema és intrínsecament extractivista: necessita un creixement constant i ràpid que ignora els límits ecològics.

“La banca a l’ombra és la manifestació de l’ideal utòpic de Hayek de desnacionalitzar els diners, la idea que els diners poden i han de separar-se de la democràcia reguladora. Si vostè gestiona mil milions de dòlars, no els pot posar en un banc normal ni els pot mantenir com a efectiu perquè no generen interessos. Així es justifica la creació d’un mercat anomenat sistema bancari a l’ombra, que opera més enllà de la regulació.”

“si bé aquesta és la culminació de la fantasia hayekiana d’una economia desregulada, al mateix temps està lligada [a bancs/reserves centrals]. En cas de crisi, com vam veure el 2007, el 2020, en el fracàs del Silicon Valley Bank i el de Credit Suisse, quan el sistema bancari a l’ombra està en problemes, [els bancs centrals] els rescaten. [Volen] estar fora de l’abast de l’autoritat pública, però ser rescatats en cas de pèrdues.”

Connexió amb la crisi climàtica

• Incompatibilitat: Un sistema financer que exigeix retorns del 10-15% anual és incompatible amb una economia sostenible que respecti els cicles de la natura.

• Finançament fòssil: Mentre el sistema estigui desregulat, els capitals fluiran cap a sectors que extreuen valor ràpidament (com els combustibles fòssils), independentment del seu impacte ambiental.

No podrem resoldre la crisi climàtica ni la precarietat laboral si no tornem a posar el geni de les finances dins de la ampolla:

• Regulació estricta dels moviments de capital.

• Subordinar el sistema financer a les necessitats de la producció i la transició ecològica.

• Recuperar la sobirania econòmica dels estats per sobre dels mercats globals.