La resposta curta és que, per a molts crítics del poder corporatiu, la nacionalització (o la creació d’infraestructura pública sobirana) és l’única manera de salvaguardar la democràcia, però fer-ho presenta uns reptes gairebé insuperables en el sistema actual.
El concepte de Sobirania Tecnològica
Si la democràcia es basa en el fet que el poble exerceix el poder a través de les seves institucions, i aquestes institucions depenen totalment de caixes negres (algorismes privats) per funcionar, la democràcia ha estat segrestada.
- Control de les dades: Les dades dels ciutadans (sanitat, policia, impostos) són el nou territori nacional. Si aquest territori és gestionat per Palantir, l’Estat és un llogater a la seva pròpia terra.
- Codi Obert i Auditable: Una infraestructura pública permetria que el codi fos auditable per representants públics o entitats independents, evitant els biaixos ideològics o la vigilància il·legítima.
El perill de la nacionalització sota governs autoritaris
Si un Estat amb tendències totalitàries nacionalitza una eina com la de Palantir, ja no hi ha fre. L’empresa privada, està subjecta a contractes/lleis de mercat; un Estat propietari absolut de la IA de vigilància té control total de la dissidència. Per tant, no n’hi hauria prou amb nacionalitzar, sinó que caldria democratitzar: control col·lectiu, transparència absoluta i descentralització.
Complexitat i capital
El motiu pel qual els governs no ho fan no és només ideològic, sinó pràctic:
- Fuga de cervells: Les empreses privades paguen salaris que l’administració pública no pot (o no vol) pagar. Els millors enginyers no acaben al Ministeri de l’Interior.
- R+D: El desenvolupament d’aquestes eines requereix una inversió de capital massiva que els estats, lligats a pressupostos anuals i controls fiscals, tenen dificultats per assumir.
Alternatives a la nacionalització clàssica
Davant la dificultat de nacionalitzar gegants com Palantir, estan sorgint altres propostes:
- L’Internet Públic / El Núvol Europeu: Projectes com Gaia-X (tot i que ha tingut molts problemes) buscaven crear una infraestructura de dades europea que no depengués dels EUA o la Xina.
- Lleis d’Interoperabilitat: Obligar les empreses privades a fer que el seu software sigui obert perquè l’Estat pugui canviar de proveïdor o extreure les dades fàcilment, evitant el segrest tecnològic (vendor lock-in).
- Prohibició de la IA en funcions de sobirania: Una mesura radical seria prohibir per llei que determinades funcions (com el targeting militar o el perfilatge policial) puguin ser automatitzades o gestionades per empreses privades.
Si acceptem el marc de Palantir (que la IA és el nou hard power), llavors l’Estat té l’obligació de controlar-lo, de la mateixa manera que controla l’emissió de moneda o l’exercici de la violència legal (l’exèrcit). Deixar això en mans de multimilionaris amb una agenda neoreaccionària és, de facto, el final de la democràcia liberal tal com la coneixem.
Enfilall
Deixa un comentari…