La logística, per definició, mai ha estat un espai de llibertat en el sentit romàntic. Històricament, ha estat l’esquelet del control militar i estatal. El que Deborah Cowen i altres teòrics plantegen és un canvi sobre “a què (qui) serveix” aquesta estructura. No és que abans la logística fos llibertat, sinó que la seva finalitat era la sobirania política (l’autodeterminació de l’Estat), mentre que ara la seva finalitat és el mercat.
L’era de la Logística de l’Estat (Abans de 1960)
Abans de la revolució logística, la gestió de subministraments estava lligada indissociablement al territori i a la seguretat nacional.
- Objectiu: L’autodeterminació s’entenia a nivell col·lectiu (l’Estat). La logística era l’eina per garantir que una nació pogués alimentar-se, defensar-se i mantenir les seves fronteres.
- La percepció: El ciutadà no esperava llibertat d’elecció en el consum, sinó la seguretat que el seu sistema polític (el seu país) tingués el control sobre els seus recursos. La logística servia per protegir el nosaltres polític.
La Revolució dels anys 60: Del territori al circuit
Arriba un moment clau on la logística deixa de ser una funció de l’Estat per passar a ser una funció de les corporacions globals. Aquí és on canvia el concepte de llibertat:
- De la Sobirania al Flux: Ja no importa si un país és sobirà sobre el seu territori; el que importa és que el flux de mercaderies no s’aturi.
- El naixement de la Llibertat del Consumidor: Per compensar la pèrdua de poder polític real de la gent (la sensació que ja no podem canviar les coses votant), el sistema ens ofereix una nova llibertat: la llibertat d’elecció en el mercat.
La gran substitució
El que Cowen analitza és com s’ha produït un intercanvi de conceptes:
- Abans: La logística servia per garantir l’espai polític on s’exercia l’autodeterminació (encara que fos una il·lusió estatal).
- Ara: La logística és el sistema de govern. La llibertat ja no es busca a les urnes, sinó al catàleg de productes. S’ha substituït l’autodeterminació (decidir el nostre futur com a societat) per l’autonomia del desig (decidir què vull comprar ara mateix).
La logística ha aconseguit que confonguem tenir moltes opcions amb ser lliures.
Per què és més fràgil aquest nou model?
Depèn d’una obediència absoluta: Perquè tu tinguis la teva llibertat de rebre un paquet, el transportista ha de renunciar a la seva llibertat de moviment, de descans i de vaga. Si ell reclama la seva llibertat política, la teva llibertat de consumidor col·lapsa.
No té arrels: L’autodeterminació política estava lligada a la terra i a la comunitat. La llibertat logística està lligada a un cable de fibra òptica i a un contenidor. Si el cable es talla, no queda res.
En definitiva, logística entesa com a llibertat era l’eina que permetia que el poder polític fos real. Avui, la logística ha segrestat el concepte de llibertat per convertir-lo en una transacció comercial.
Enfilall
Deixa un comentari…