L’estructura logística no només mou objectes; mou la nostra psique. Ens ha educat per creure que la llibertat és una qüestió de velocitat i disponibilitat, però aquesta percepció té un preu amagat que afecta la nostra autonomia real.
La llibertat reduïda a l’accés immediat
En el sistema logístic modern, la llibertat ja no s’entén com la capacitat d’autodeterminació política, sinó com la llibertat de l’usuari/consumidor.
- L’Efecte Amazon Prime: Ens sentim lliures perquè podem decidir comprar un llibre a les 3 de la matinada i tenir-lo a la porta de casa l’endemà. Aquesta màgia genera una sensació de poder personal gairebé diví.
Aquesta percepció ens fa oblidar que som totalment dependents d’una infraestructura que no controlem. Som lliures per triar el producte, però som esclaus de la xarxa que el transporta. Si el flux s’atura (com va passar amb el bloqueig del canal de Suez o la crisi de microxips), la nostra llibertat s’evapora a l’instant.
L’anul·lació de la fricció com a forma de control
Per a la logística, la fricció (esperar, fer cua, que un producte no estigui disponible, una vaga) és l’enemic. Cowen argumenta que hem traslladat aquesta idea a la nostra vida personal.
- La intolerància a l’espera: Hem interioritzat que qualsevol impediment al nostre desig és una violació de la nostra llibertat. Això ens fa individus més impacients i menys resilients.
- L’espontaneïtat és un error del sistema: En un món logístic, tot ha de ser predictible per ser eficient. La vertadera llibertat (fer el que no s’espera de tu) es converteix en un soroll o una ineficiència que els algoritmes intenten corregir abans que succeeixi.
La llibertat d’uns es construeix sobre la submissió d’altres
Aquí és on Cowen és més punyent: la nostra percepció de llibertat sense costures és una il·lusió òptica.
Perquè tu puguis prémer un botó i alliberar-te de la tasca d’anar a comprar, milers de treballadors han de sotmetre’s a una vigilància algorítmica extrema en magatzems i furgonetes. La teva llibertat de moviment com a turista o comprador global depèn de la creació de zones de sacrifici i de la militarització de rutes comercials. Per tant, la nostra llibertat no és universal, és una jerarquia.
La ciutadania de dades vs. la intimitat
Perquè la logística funcioni, tot ha de ser rastrejat (tracked). Hem acceptat que, per ser lliures de moure’ns o de rebre serveis, hem d’estar geolocalitzats constantment.
Hem intercanviat la llibertat de l’anonimat per la comoditat de la logística. El sistema ens coneix tan bé que pot predir les nostres necessitats (logística predictiva). Quan el sistema tria per tu abans que tu mateix ho facis, encara es pot parlar de lliure albir?
La llibertat com a flux
En definitiva, l’estructura logística ens ha convençut que flux = llibertat. Si les coses es mouen, som lliures. Cowen ens adverteix que això és una forma de governabilitat: se’ns manté contents amb el moviment de mercaderies per evitar que demanem el moviment de drets o de poder real.
És una llibertat de passadís: pots anar molt ràpid i tenir-ho tot, però no pots sortir de les parets que el sistema ha construït per a tu.
Enfilall
Deixa un comentari…