Mastodon

Política

  • El secret buit

    El secret buit

    El concepte del secret buit i la deconstrucció de la veritat és, sens dubte, un dels eixos més brillants del pensament d’Umberto Eco. Per a l’autor italià, la teologia de la sospita no neix de la troballa d’una veritat oculta, sinó de la necessitat humana de creure que existeix una explicació oculta rere la complexitat…

    Read more →

  • Emergència en l’habitatge

    Per fer caure els preus de l’habitatge de manera sostinguda i real, l’evidència empírica i els estudis econòmics assenyalen que no existeix una bala de plata, sinó que cal combinar un paquet de mesures estructurals sobre l’oferta, la regulació i la fiscalitat. Però en una situació d’emergència o d’excepció, les eines ordinàries no actuen a…

    Read more →

  • Terra i habitatge

    L’anàlisi de la conflictivitat social en moments de crisi estructural mostra una constant històrica: quan l’accés a béns de primera necessitat (com la terra durant el primer terç del segle XX o l’habitatge en l’actualitat) entra en col·lisió directa amb la màxima rendibilitat del capital, la resposta del poder econòmic i de les opcions polítiques…

    Read more →

  • Habitatge, estafes i política

    La connexió central entre la política immobiliària neoliberal i la teoria econòmica clàssica de la redistribució es una translació directa de la famosa teoria del degoteig (trickle-down economics) al mercat de l’habitatge. No és un error de càlcul involuntari ni un error de comprensió, sinó un mecanisme d’enginyeria econòmica que consolida la desigualtat de classe.…

    Read more →

  • Habitatge, mentides i política

    Per què les mesures que proposen els partits de dretes (i els centristes) per regular el mercat de lloguers i habitatge no funcionaran pels treballadors? Aquesta mena de partits defensen un model ideològic neoliberal centrat en l’estimulació de l’oferta, la seguretat jurídica per als propietaris i l’incentiu fiscal, per tant: Subordinen la vida digna al…

    Read more →

  • Ideació paranoide

    La síndrome de la sospita i la connexió obsessiva constitueixen el motor intel·lectual i emocional de qualsevol teoria de la conspiració. Per a Umberto Eco, aquest mecanisme no és pas un simple error de lògica, sinó una vertadera malaltia del sentit on la ment, incapaç de tolerar el caos o l’atzar, força la realitat fins…

    Read more →

  • La Xina jacobina

    La Xina jacobina

    El cas de China Evergrande Group és el col·lapse corporatiu més gran de la història de la Xina i un dels fets econòmics més importants del segle XXI. La fallida de la companyia no només va posar fi a un imperi de 300.000 milions de dòlars en deute, sinó que va marcar el punt de…

    Read more →

  • La síndrome conspiranoica

    Umberto Eco va ser un dels grans analistes i precursors en l’estudi de la psicologia i la mecànica de les teories de la conspiració. Molt abans de l’era d’Internet, de les xarxes socials i de fenòmens com QAnon o el negacionisme de les vacunes, Eco ja havia desmuntat amb una precisió gairebé quirúrgica com es…

    Read more →

  • Porcs i Diamants II

    Moralina per a criminals: el feixisme Si entenem que la lògica de fons del capitalisme premia l’apropiació, el domini, la instrumentalització dels altres i l’absència de límits morals en favor de l’acumulació o el poder, trobem en la història de la filosofia diversos autors que han teoritzat sobre models humans que s’emmotllen a aquests requisits.…

    Read more →

  • Porcs i Diamants I

    Moralina per a criminals: el capitalisme El capitalisme no va néixer com una teoria, com una proposta d’enginyeria social pendent de verificació, com un partit. No va ser pensat prèviament. Es va desenvolupar de forma natural a partir de l’instint més criminal i primari de l’ésser humà: la cobdicia, i el seu correlat, la violència,…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.