Mastodon

TEL:6 minuts

La gran farsa del treball

La gran transformació (1944), de l’historiador i economista hongarès Karl Polanyi, és una de les crítiques més profundes i influents al liberalisme econòmic i al mite del mercat autoregulat. Tot i que no és un llibre exclusivament sobre sociologia del treball, ofereix el marc teòric definitiu per entendre com el capitalisme va segrestar l’activitat humana i la va subordinar al benefici econòmic.

Els pilars fonamentals del pensament de Polanyi en aquesta obra i la seva relació directa amb la crítica al treball s’articulen al voltant de quatre idees clau:

1. El mite del mercat autoregulat i el desarrelament (disembedding)

Polanyi demostra històricament que, abans del segle XIX, l’economia sempre havia estat incrustada (embedded) dins de les relacions socials, la cultura, la religió i la política. La gent produïa i intercanviava per garantir la subsistència de la comunitat, el prestigi o la reciprocitat.

El liberalisme econòmic va invertir aquesta lògica: va intentar crear una societat de mercat on tot se subordina a l’oferta i la demanda. En lloc que l’economia estigui al servei de la societat, la societat passa a ser un simple apèndix del mercat.

2. Mercaderies fictícies (el treball com a ficció)

Aquest és el concepte estrella de Polanyi. Una mercaderia, per definició, és quelcom que s’ha produït expressament per ser venut al mercat. Tanmateix, el capitalisme tracta com a mercaderies tres elements que no van ser creats per a la venda:

  • La terra, que en realitat és la natura i el nostre entorn vital.
  • El diner, que és una convenció social i un símbol del poder adquisitiu.
  • El treball, que no és altra cosa que la mateixa activitat vital dels éssers humans.

Per Polanyi, anomenar mercaderia al treball humà és una ficció jurídica i econòmica perillosa i aberrant. No es pot separar la força de treball de la persona física, psicològica i moral que la posseeix. Quan un patró compra treball, està comprant, en realitat, temps de vida, energia física, salut mental i dignitat d’un ésser humà.

Si es permet que el preu del treball (el salari) el reguli exclusivament la llei d’oferta i demanda (el mercat), passarà que quan hi ha molta oferta de treball (atur) o baixa la demanda, el preu baixarà fins a zero. Això significa que els treballadors i les seves famílies es quedaran sense recursos per menjar o viure. Deixar el treball a mercè del lliure mercat equival a destruir biològicament i moralment la classe treballadora.

3. Creació artificial del mercat laboral: el cas de Speenhamland

A diferència del que defensa el relat liberal clàssic, el mercat lliure no va sorgir de manera natural1 o espontània. Polanyi documenta com l’Estat va haver d’intervenir de manera violenta i legislativa per destruir les formes tradicionals de suport comunitari i obligar la població a vendre el seu treball per sobreviure, destruint qualsevol alternativa per obligar la gent a dependre d’un sou.

L’exemple històric clau que analitza és l’abolició del sistema de Speenhamland: davant la misèria creixent de la industrialització primerenca, es va crear un subsidi de subsistència a Anglaterra que complementava els sous baixos amb ajudes parroquials basades en el preu del pa.

Els economistes liberals van demonitzar Speenhamland argumentant que destruïa l’incentiu a treballar i feia mandrosos els pobres perquè els assegurava un mínim vital sense esforçar-se. Finalment, es va abolir amb la New Poor Law (Nova Llei de Pobres, 1834). Aquesta llei va eliminar les ajudes locals als més necessitats i va crear les infames workhouses (cases de treball). Si algú no tenia feina, només podia recórrer a aquesta mena de centres penitenciaris on les condicions de vida eren deliberadament pitjors que les de la pitjor fàbrica existent. L’objectiu era injectar terror: forçar la població a acceptar qualsevol salari i condició laboral per desesperació.

Així és com, segons Polanyi, es va inventar el mercat de treball modern, i així es va fabricar el treballador lliure.

4. El doble moviment: autoprotecció de la societat

Polanyi conclou que una societat completament regulada pel mercat és una utopia impossible que acabaria destruint la mateixa espècie humana i la natura. Per això es produeix el que ell anomena el doble moviment, un conflicte dialèctic permanent entre dues forces oposades:

Primer moviment (el mercat desbocat): L’impuls cobdiciós de la burgesia per expandir el mercat i mercantilitzar completament terra, diners i treball, reduint tot a valors de canvi.

Segon moviment (autoprotecció): Reacció defensiva de la societat per salvar-se de la destrucció. Quan les condicions de treball es tornen insostenibles, la societat es rebel·la i exigeix protecció a l’Estat:

  • Limitació de la jornada laboral (com la jornada de 8 hores).
  • Prohibició de treball infantil.
  • Lleis de seguretat i salut laboral.
  • Creació de sindicats i dret a vaga.
  • Assegurances d’atur, malaltia i jubilació (inicis de l’estat del benestar).

Del liberalisme al feixisme

El col·lapse del liberalisme del segle XIX i l’ascens dels feixismes als anys trenta no van ser un accident històric ni una simple bogeria col·lectiva, sinó el símptoma final d’una societat desesperada per protegir-se d’un mercat lliure desbocat:

Durant el segle XIX i principis del XX, els governs liberals van insistir a mantenir el mercat autoregulat a tota costa (mitjançant el patró or i l’austeritat estricta), prioritzant l’estabilitat de la moneda per sobre dels salaris, l’ocupació i el benestar de la població.

Quan va esclatar la Gran Depressió de 1929, la classe treballadora va utilitzar la democràcia i els sindicats per exigir protecció social, mentre que les elits econòmiques es negaven a cedir beneficis o abandonar les regles del lliure mercat. El sistema va quedar paralitzat: el mercat i la democràcia es van tornar incompatibles.

Davant la misèria extrema i el col·lapse institucional, el feixisme va oferir una solució brutal: salvar el capitalisme destruint la democràcia. Va eliminar els sindicats i les llibertats polítiques per acontentar el gran capital, però alhora va intervenir l’economia i va garantir feina i seguretat material a les masses (sovint mitjançant el rearmament i la guerra), satisfent per la força aquella necessitat d’autoprotecció social que el liberalisme s’havia negat a reconèixer.

En resum, Polanyi demostra que quan una societat intenta subordinar completament la vida humana a les lleis del mercat, la societat acaba esclatant i buscant refugi en el totalitarisme.

  1. Fal·làcia del mercat natural i l’economia incrustada (embedded)

    Un dels grans mèrits de Polanyi en la seva recerca històrica i antropològica és demostrar que el mercat autoregulat mai havia existit abans del segle XIX.

    Abans del liberalisme, en les societats preindustrials i tribals, l’activitat econòmica (produir, distribuir i consumir) no funcionava mai a través de la lògica del benefici individual o de la competència. Estava incrustada (embedded) en les xarxes socials, la tradició, la religió i el prestigi comunitari. Els humans intercanviaven béns basant-se en la reciprocitat (ajudar el veí perquè s’espera que t’ajudin demà) o en la redistribució (l’autoritat recull i reparteix), no per maximitzar un guany financer.

    El liberalisme econòmic (amb figures com Adam Smith, David Ricardo o Thomas Malthus) va inventar una ideologia radicalment nova: defensar que l’economia s’havia de desvincular completament de la societat. Es va assumir falsament que el mercat és una tendència natural de l’ésser humà (la propensió a regatejar i intercanviar). Polanyi demostra que això és fals: el mercat lliure no va sorgir espontàniament, sinó que va ser dissenyat i imposat per la força de la llei i de l’Estat. ↩︎

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.