El districte de Greenwood, situat a la ciutat de Tulsa (Oklahoma, Estats Units), era conegut popularment com el Black Wall Street (el Wall Street negre). Va començar a prendre forma l’any 1906 quan O.W. Gurley, un empresari afroamericà ric, va comprar 40 acres de terra a Tulsa i va decidir vendre propietats exclusivament a altres persones negres. En ple règim de lleis de segregació racial (Jim Crow), la comunitat de Greenwood va convertir aquesta exclusió en un avantatge competitiu.
El circuit tancat del dòlar
A causa de les lleis de segregació, la població afroamericana tenia prohibit comprar a les zones blanques de Tulsa. Això va forçar la creació d’un ecosistema econòmic autosuficient:
Circulació del capital: Es calcula que un dòlar gastat a Greenwood circulava entre 36 i 100 vegades dins del mateix barri abans de sortir-ne, mantenint-hi la riquesa durant gairebé un any. En comparació, en la majoria de comunitats actuals el diners canvien de mans poques vegades internament.
Institucions pròpies: Tenien la seva pròpia entitat financera (Vernon A.M.E. Church i fons privats de préstecs), que concedia hipoteques i crèdits per a negocis quan els bancs dels blancs els ho denegaven.
Infraestructures modernes: El barri disposava d’un hospital privat (Morningside Hospital), dues escoles ben equipades, una biblioteca, hotels de luxe com l’Hotel Tulsa, sales de cinema com el Dreamland Theatre, i dos diaris locals (The Tulsa Star i Oklahoma Sun).
Aquesta acumulació de capital va generar una classe mitjana/alta afroamericana consolidada, amb famílies que posseïen mansions, automòbils i negocis pròspers, un fet gairebé inèdit als Estats Units d’aquella època.
La destrucció: 31 de maig – 1 de juny de 1921
La prosperitat de Greenwood va generar un fort ressentiment i enveja entre part de la població blanca de Tulsa, en un moment de màxima activitat del Ku Klux Klan a la regió.
30 de maig de 1921: Dick Rowland, un jove afroamericà de 19 anys, va agafar l’ascensor de l’edifici Drexel, operat per Sarah Page, una noia blanca de 17 anys. Rowland va ensopegar i va agafar el braç de la noia per no caure; ella va cridar i el jove va fugir. Tot i que Page no va presentar denúncia, la policia va detenir Rowland l’endemà al matí.
31 de maig de 1921 (tarda): El diari local Tulsa Tribune va publicar un article sensacionalista acusant Rowland d’intent d’agressió sexual i un editorial que parlava de linxar-lo. Una turba de centenars de blancs armats es va concentrar davant el jutjat on estava detingut Rowland exigint el seu lliurament.
31 de maig de 1921 (22:00): Els primers tirotejos. Un grup de veterans afroamericans de la Primera Guerra Mundial, sabent que la policia no protegiria Rowland d’un linxament, es va presentar al jutjat per oferir suport de seguretat. Un home blanc va intentar desarmar un dels veterans negres; es va disparar un tret i es va iniciar un tiroteig obert.
1 de juny de 1921 (matinada): A la matinada, la turba blanca, en part oficialitzada per la policia local que va nomenar substituts (deputized) a centenars d’atacants armats, va irrompre a Greenwood. Van utilitzar metralladores pesades i, segons testimonis i historiadors, planadors o avions privats des dels quals es van llançar bombes incendiàries i es va disparar contra la població civil des de l’aire.
1 de juny de 1921 (migdia): Devastació total i llei marcial. La Guàrdia Nacional va arribar al migdia i va declarar la llei marcial, però en lloc d’aturar els atacants, va procedir a arrestar milers de residents afroamericans i a traslladar-los a camps d’internament (com la fira de Tulsa i l’estadi de beisbol).
Més de 35 illes de cases van quedar reduïdes a cendres, més de 1.200 habitatges i centenars de negocis. Es calcula que van morir entre 100 i 300 persones afroamericanes, i més de 800 van resultar ferides. Unes 10.000 es varen quedar sense llar.
Conseqüències humanes, econòmiques i silenci històric
L’impacte de la massacre no es va limitar a les 24 hores de violència, sinó que va condicionar el futur de les generacions posteriors:
Els danys econòmics es varen estimar en més de 1,5 milions de dòlars de l’època (equivalent a més de 30 milions de dòlars actuals). Les companyies d’assegurances es van negar a pagar les indemnitzacions acollint-se a clàusules de revolta o avalot. Cap de les persones blanques que van participar en els assassinats, saquejos o incendis va ser processada ni condemnada pels tribunals, i la pèrdua de propietats, negocis i estalvis va tallar de cop la transmissió de riquesa intergeneracional de les famílies afroamericanes de Tulsa.
La conspiració del silenci
Després dels fets, les autoritats locals van intentar esborrar la massacre de la memòria col·lectiva. Se’n van retirar les fotografies dels arxius, el Tulsa Tribune va eliminar l’article del 31 de maig dels seus registres guardats i no es va incloure cap referència als fets en els currículums escolars d’Oklahoma durant dècades.
No va ser fins a l’any 1997 que el govern d’Oklahoma va crear una comissió oficial per investigar la massacre, culminant amb un informe l’any 2001 on es documentava per primera vegada de manera institucional l’abast real de la tragèdia i la complicitat de les autoritats de l’època.
Enfilall
Deixa un comentari…