L’assimilació o cooptació del descontentament de la comunitat negra als Estats Units durant l’etapa del Black Power (finals dels anys 60 i anys 70) per part del sistema capitalista i institucional és un dels exemples més clars de com l’ordre establert pot neutralitzar una amenaça revolucionària sense dependre exclusivament de la repressió policial o militar (com el programa COINTELPRO).
Quan un moviment d’alliberament amenaça les estructures econòmiques i polítiques, el sistema respon absorbint les demandes més assimilables (drets civils visuals, representació, consum) mentre aïlla i destrueix les demandes estructurals (redistribució de la riquesa, fi del capitalisme, antiimperialisme).
Promoció del capitalisme negre com a resposta oficial
L’administració de Richard Nixon va dissenyar una estratègia contundent per neutralitzar la cara més radical del Black Power (representada per organitzacions marxistes i d’autodefensa com el Partit dels Panteres Negres): redefinir el concepte de Black Power.
Redefinició del terme: L’any 1968, Nixon va declarar que el vertader Black Power no consistia en la revolució ni en el control comunitari socialista, sinó en la capacitat de la comunitat negra d’adquirir la propietat d’empreses, obrir bancs i acumular capital.
Creació d’infraestructura institucional: Es va crear l’Oficina d’Empresa de Minories (Office of Minority Business Enterprise) per canalitzar fons federals, crèdits i concessions a emprenedors negres.
Efecte pacificador: Aquesta mesura va transformar la demanda d’autodeterminació col·lectiva en una aspiració d’ascens social individual. La solució a l’opressió ja no era destruir el sistema capitalista, sinó aconseguir que una minoria negra en formés part com a empresària.
Cooptació política i elitisme institucional
Paral·lelament a l’àmbit econòmic, el sistema polític va obrir les seves portes per absorbir els líders i activistes de la comunitat negra cap a la burocràcia estatal i el Partit Demòcrata.
Institucionalització de la protesta: La protesta del carrer es va desviar cap a les urnes i les regidories. L’any 1971 es va fundar el Congressional Black Caucus i va augmentar progressivament el nombre d’alcaldes negres en grans ciutats (com Detroit, Atlanta o Chicago).
Emergència d’una burgesia i elit política negra: Aquests nous càrrecs i administradors públics actuaven com a mediadors entre la població descontenta i l’Estat. Tot i que van aconseguir algunes millores en representació, el seu paper sovint va servir per gestionar l’austeritat urbana i contenir noves insurreccions, buidant el moviment de la seva càrrega anticapitalista.
Les grans fundacions privades i la filantropia corporativa
Les grans fundacions vinculades al capital corporatiu (com la Fundació Ford, Rockefeller o Carnegie) van jugar un paper decisiu en el finançament selectiu de la protesta.
Finançament dirigit: Les fundacions van injectar milions de dòlars en organitzacions de drets civils moderades (com la Urban League o la NAACP) i en branques reformistes del mateix moviment Black Power (com el CORE sota la direcció de Roy Innis).
Aïllament dels radicals: Aquest finançament estava condicionat a la renúncia a les tàctiques d’acció directa i al discurs marxista o antiimperialista. Aquesta divisió financera va accentuar la distancia entre els sectors reformistes (que rebien subvencions) i els sectors revolucionaris (que patien la repressió).
Mercantilització de la cultura i l’estètica de la revolta
Més enllà del fenomen del cinema Blaxploitation, l’estètica i els símbols del Black Power van ser ràpidament absorbits per la indústria del consum i la cultura de masses.
Buidatge de significat: El vestuari (jaquetes de pell, boines), els pentinats afro, el puny enlaire i el llenguatge de la revolta van ser adoptats per la indústria de la moda, la publicitat i la música comercial.
L’estil com a orfebreria de consum: La rebel·lió es va transformar en un estil de vida. Un ciutadà podia consumir l’estètica de la revolució sense necessitat de participar en cap organització política ni qüestionar les relacions de producció.
La utilització de mitjans impresos i la promoció de publicacions dirigides a la comunitat negra va formar part de l’estratègia de contraintel·ligència cultural. Operava en dos nivells principals: a part del suport de l’establiment corporatiu-estatal (per promoure el capitalisme negre a nivell domèstic), es desenvolupava un operatiu clandestí directe de la CIA (per projectar la imatge internacional del somni americà negre).
La CIA i la Guerra Freda Cultural (African Forum i AMSAC)
La CIA utilitzava organitzacions pantalla o fundacions intermèdies (pass-through foundations) integrades en el seu programa de Guerra Freda Cultural.
El cas d’AMSAC i African Forum
Organització pantalla: L’any 1957 es va fundar la American Society of African Culture (AMSAC), composta per intel·lectuals, artistes i acadèmics afroamericans de renom.
Finançament secret: Tal com es va destapar l’any 1967 en l’escàndol de la revista Ramparts, AMSAC rebia finançament massiu ocult de la CIA.
Publicació (African Forum): AMSAC va publicar la revista trimestral African Forum: A Quarterly Journal of Contemporary Affairs.
Objectiu ideològic: Promoure una visió del panafricanisme i del nacionalisme negre compatible amb el liberalisme americà, el lliure mercat i la moderació política, actuant com a dic de contenció davant el marxisme, l’alineament amb la Unió Soviètica i les postures revolucionàries d’esquerra radical.
Promoció del capitalisme negre (Black Enterprise)
A nivell domèstic als Estats Units, el capitalisme negre (Black Capitalism) va ser utilitzat per neutralitzar la radicalització de la comunitat negra desviant la demanda d’autodeterminació col·lectiva cap al desenvolupament d’empreses privades.
Aparició de publicacions clau: L’any 1970 es va fundar la revista Black Enterprise per part de Earl G. Graves Sr.
Model ideològic: Black Enterprise se centrava exclusivament en l’emprenedoria, la creació de riquesa individual, la gestió financera i el creixement de negocis controlats per persones negres.
Finançament institucional i corporatiu: Aquestes revistes van ser sostingudes per una aliança d’ajudes del govern federal (a través de la nova Office of Minority Business Enterprise) i publicitat de grans corporacions de Wall Street.
Funció de la línia editorial: La publicació servia per transmetre el missatge que el camí cap al poder real de la comunitat negra no era la revolució socialista o l’autodefensa del Partit dels Panteres Negres, sinó aconseguir una part de la teca (a piece of the action) dins del sistema de lliure mercat.
Divisió del front mediàtic negre
L’impacte combinat de les operacions de contraintel·ligència, la difusió cultural finançada clandestinament i la promoció del capitalisme de minories va crear una divisió interna profunda en la premsa afroamericana:
| Sector | Publicacions de referència | Missatge principal |
|---|---|---|
| Prensa radical / d’esquerres | The Black Panther, Freedomways, Liberator | Antiimperialisme, socialisme, autodeterminació de la comunitat, fi de l’explotació de classe. |
| Prensa d’elit / capitalista | Black Enterprise, African Forum | Emprenedoria, integració en el mercat, acords amb l’Estat i l’empresa privada, reformisme. |
Mitjançant el tall de publicitat corporativa i la pressió del govern a les publicacions radicals, sumat a la injecció de fons a les opcions pro-mercat, el sistema va aconseguir convertir la revolta del Black Power en una aspiració d’integració econòmica individual.
Programes de desenvolupament comunitari i clientelisme
Amb els programes de la Guerra contra la pobresa (War on Poverty) impulsats des de finals dels anys 60, l’Estat va crear xarxes d’assistència social gestionades localment en els barris negres.
Creació de dependència estatal: Aquests programes d’acció comunitària ocupaven molts joves activistes com a treballadors socials o administradors de fons públics.
Desactivació de la línia dura: En convertir l’activisme en una professió remunerada per l’Estat, la capacitat de crítica radical es va reduir notablement, ja que la subsistència de les organitzacions passava a dependre dels pressupostos governamentals.
Síntesi del procés
L’estratègia del sistema capitalista per integrar el descontentament del Black Power es pot resumir en tres passos clau:
1. Llegir les demandes: Separar les demandes de representació i drets individuals de les demandes de canvi econòmic estructural.
2. Incentivar la branca moderada: Donar accés al capital, a la política institucional i als mitjans de comunicació a qui acceptava les regles del mercat.
3. Aïllar i reprimir la branca radical: Deixar els grups anticapitalistes sense suport financer ni social, facilitant la seva eliminació física o judicial.
La derrota del Black Power i el triomf definitiu del capitalisme acaba reflectida en el cinisme extrem de la figura del superheroi Black Panther, de Marvel.
Enfilall
Deixa un comentari…