Exiting the Vampire Castle (2013) de Mark Fisher és un dels assaigs més influents, polèmics i debatuts de la teoria crítica contemporània. Escrit en un moment de frustració amb la dinàmica de les xarxes socials i la política d’esquerres al Regne Unit, Fisher hi fa una crítica despietada de com certs sectors de la mateixa esquerra han acabat adoptant actituds moralistes, puritanes i individualistes que paralitzen la lluita de classes i fan el joc al capitalisme.
Per entendre el text en profunditat, ens cal analitzar-ne el context, l’argumentació central, les dues figures conceptuals que proposa i les seves conclusions estratègiques.
Context i punt de partida personal
L’assaig neix d’una experiència personal d’esgotament i depressió. Fisher descriu el clima tòxic de Twitter (ara X) entorn de l’any 2013, marcat per la cultura de la denúncia pública (call-out culture), el linxament virtual i la paranoia moral, i identifica dos fets que el treuen d’aquesta paràlisi:
A l’Assemblea del Poble a Ipswich veu com la combinació de figures mediàtiques (com el periodista Owen Jones) i la base local de classe treballadora crea un espai d’organització real, solidari i exempt del moralisme de les xarxes.
El fenomen Russell Brand, amb la famosa entrevista amb Jeremy Paxman a la BBC, on l’humorista, d’origen humil, desmunta amb enginy el discurs de les elits. En lloc de celebrar aquest trencament de la narrativa dominant, certs sectors de l’esquerra acadèmica i petitburgesa van centrar-se exclusivament a jutjar la conducta personal de Brand i titllar-lo de masclista, cancel·lant el seu discurs.
Brand fa que la gent es senti bé amb si mateixa; mentre que l’esquerra moralitzadora s’especialitza a fer que la gent es senti malament, i no està contenta fins que tenen el cap cot de culpa i autoodi.
És alarmant, de fet anguniós, que semblin pensar que la gent de classe treballadora hauria de romandre en la pobresa, l’obscuritat i la impotència no fos cas que perdessin la seva autenticitat.
Tesi central: substitució de la classe per la moral
La tesi de Fisher és que l’esquerra ha patit una contaminació de la subjectivitat burgesa. S’ha passat d’una política basada en la lluita de classes (que busca canviar les estructures econòmiques) a una política basada en la identitat i la culpa individual (que busca jutjar la conducta personal).
Això no vol dir que Fisher negui la importància de combatre el racisme, el masclisme o la homofòbia. Al contrari: argumenta que el liberalisme ha deconstruït aquestes luites separant-les de la classe social per convertir-les en una eina de purisme moral.
Les dues configuracions psíquico-polítiques
Per explicar aquesta degradació de l’esquerra, Fisher defineix dos conceptes clau:
1. El Castell dels Vampirs (The Vampires’ Castle)
És la metàfora central del text. El Castell dels Vampirs és un espai dominat per la petita burgesia acadèmica i cultural que es dedica a difondre la culpa i el ressentiment, que neix quan la lluita per no esser definit per categories d’identitat es converteix en la demanda de ser reconegut pel poder burgès1.
El Castell dels Vampirs s’especialitza a propagar la culpa. Està mogut pel desig d’un capellà d’excomunicar i condemnar, el desig d’un pedant acadèmic de ser el primer a ser vist trobant una errada, i el desig d’un hipster de formar part del grup selecte.
Com funciona?
Individualitza i privatitza: En lloc d’atacar les estructures del capital, ataca els comportaments o relliscades individuals de companys de lluita.
Propage la culpa: Utilitza mecanismes que Fisher compara amb la puresa religiosa o la moral sacerdotal que descrivia Nietzsche: la culpa com a eina de control.
Essencialitza l’enemic: Converteix un error o comentari d’una persona en la seva identitat total (ex. de ha fet un comentari masclista a és essencialment un masclista).
Invisibilitza la classe: Utilitza la raça i el gènere per amagar el privilegi de classe. La petita burgesia manté la seva posició de superioritat moral mentre ignora la realitat socioeconòmica.
2. El Neoanarquisme (Neo-anarchy)
Fisher es refereix a una posició política jove, sovint universitària, sorgida dins del marc del realisme capitalista (la incapacitat d’imaginar una alternativa al capitalisme).
Aquesta postura rebutja qualsevol participació en la política institucional, els partits o els mitjans de comunicació de masses sota l’argument que tot està corromput (purisme i fatalisme), i es tradueix en una protesta permanent sense capacitat de construir poder real. Prefereix mantenir les mans netes abans que arriscar-se a gestionar la realitat (impotència confortable).
El problema pel qual el Castell dels Vampirs es va crear és aquest: com es pot ostentar una riquesa i un poder immensos i alhora aparèixer com una víctima, algú marginal i opositor?
Les lleis del Castell dels Vampirs
Fisher resumeix el modus operandi del Castell dels Vampirs en cinc regles no escrites:
Individualitza-ho tot: Ignora les estructures impersonals del capitalisme i centra’t únicament a jutjar la conducta individual.
La primera llei del Castell dels Vampirs és: individualitza i privatitza-ho tot. Reclamant, en teoria, estar a favor de la crítica estructural, a la pràctica mai es concentra en res que no sigui el comportament individual.
Fes que pensar i actuar sembli extremadament difícil: Elimina l’humor i la lleugeresa. Introdueix un escepticisme paralitzant (hem de pensar més profundament abans d’actuar).
Propaga tanta culpa com puguis: Quant més culpable es senti la gent, més fàcil és de manipular.
Essencialitza: Redueix les persones a la seva pitjor acció o comentari, bloquejant qualsevol possibilitat de redempció o conversió.
X ha fet un comentari […] X passa llavors a ser definit com a transfòbic/masclista, etc. La seva identitat sencera queda definida per un comentari poc encertat o una relliscada de comportament.
Pensa com un liberal: Limita la política a la indignació reactiva constant davant les evidències del sistema en lloc de construir una alternativa estructural.
Què proposa Fisher?
Per sortir d’aquest atzucac i abandonar el castell, Fisher planteja diverses línies d’acció:
Rebutjar l’essencialisme identitari: Recuperar la tradició dels Cultural Studies (com Stuart Hall), on les identitats no són cadenes fixes sinó articulacions plàstiques i canviants.
Reinstal·lar la classe al centre: Sense la classe com a eina d’articulació universal, l’esquerra queda reduïda a un grup de pressió liberal. La lluita de classes busca destrossar l’estructura de classes que fereix a tothom, no buscar el reconeixement de la burgesia.
Una esquerra que no tingui la classe al seu nucli només pot ser un grup de pressió liberal.
Reaprendre la camaraderia i la solidaritat: Construir espais de debat intern on les discrepàncies no acabin en l’excomunió ni el linxament moral.
Hem d’aprendre, o reaprendre, com construir camaraderia i solidaritat en lloc de fer la feina al capital condemnant-nos i maltractant-nos els uns als altres.
Estratègia en xarxes socials: Entendre que les plataformes digitals (el capitalisme comunicatiu) estan dissenyades per fomentar la divisió i el ressentiment, i que ens cal utilitzar-les estratègicament per construir consciència de classe en lloc de fer-li el joc al capital.
Exiting the Vampire Castle és una crida a abandonar el purisme acadèmic i la paranoia moralista per tornar a una política d’esquerres popular, inclusiva, amb humor i basada en la solidaritat de classe. Fisher ens recorda que el capitalisme prospera quan l’esquerra es dedica a autodestruir-se en tribunals morals interiors, i que fora del Castell dels Vampirs és on realment hi ha la possibilitat de construir un món nou.
- Exemples d’origen i gestació del fenomen
Absorció de la New Left post-68 i l’atrinxerament acadèmic: La fallida dels moviments revolucionaris dels anys seixanta va portar una part important de l’activisme cap a les universitats i les institucions culturals. Allà, el marxisme de classe va ser substituït progressivament per versions del postestructuralisme i el postmodernisme. La lluita política es va desplaçar del centre de treball i el carrer cap al control del llenguatge, el discurs i el text.
El pas de la voluntat d’alliberament al desig de reconeixement: Fisher destaca com moviments originàriament emancipadors (com el feminisme radical o el moviment d’alliberament gai) buscaven en un inici destruir les categories imposades pel poder burgès (no volem que se’ns defineixi per la nostra raça, gènere o orientació). L’origen del Castell es dona quan aquesta demanda s’inverteix: en lloc de superar aquestes categories, es demana al mateix poder burgès (l’Estat, l’empresa, la universitat) que les reconegui, les gestioni i les institucionalitzi.
La cultura del linxament a xarxes socials (Twitter/X com a laboratori): Fisher descriu casos concrets del seu entorn immediat. Un dels detonants principals va ser la campanya d’assetjament digital contra figures de l’esquerra com Owen Jones o el mateix Russell Brand per comentaris o errades en el discurs. En lloc de debat polític o construcció de solidaritat, la resposta va ser la denúncia moral, l’exclusió i l’exigència de purificació ideològica.
El triomf de la culpa individual sobre la responsabilitat de classe: A mesura que el neoliberalisme destruïa el teixit sindical i la consciència de classe, la política es va privatitzar. Un exemple clar d’aquesta gènesi és la transformació de la crítica del capitalisme en una auditoria de la conducta personal: ja no es tracta de canviar el sistema econòmic, sinó d’assegurar-se que ningú no cometi una relliscada lingüística o moral. ↩︎
Deixa un comentari…