El capitalisme va necessitar acumular grans masses de riquesa inicial mitjançant la força per després posar-les a produir. A nivell global, hi ha tres grans actes fundacionals que els historiadors crítics (i el mateix Marx) assenyalen com els pilars sagnants sobre els quals es va edificar l’economia de mercat mundial.
Saqueig colonial d’Amèrica i la injecció de plata
Preludi a la Fundació: De 1545 a 1810-1825: uns 270-280 anys.
Les fàbriques necessitaven metall, monedes i rutes comercials per finançar-se. L’or i, sobretot, la plata extreta d’Amèrica a partir del segle XVI van funcionar com la gran injecció de liquiditat que va fer arrencar el motor del capitalisme comercial europeu.
El cas més paradigmàtic és el de Potosí (a l’actual Bolívia). Espanya va extreure milers de tones de plata utilitzant el sistema de la mita (un sistema de treballs forçats semi-esclaus per a la població indígena). Es calcula que milions de persones van morir a les mines de Potosí i Zacatecas en condicions inhumanes.
Tota aquesta plata no es va quedar a Espanya; va servir per pagar els deutes de la Corona amb els banquers genovesos, alemanys i holandesos. Aquest flux massiu de diners va monetitzar l’economia europea, va disparar els preus (la revolució dels preus) i va donar a la burgesia del nord d’Europa el capital financer líquid necessari per començar a invertir en companyies comercials i proto-indústries.
Comerç triangular i esclavitud a gran escala
Fundació: De 1580 a 1600 i de 1807 a 1865: uns 250 anys en la seva màxima esplendor comercial.
Si el tancament de terres a Europa va convertir els camperols en assalariats, a l’Atlàntic el capitalisme naixent va optar directament per convertir els propis éssers humans en mercaderies. El comerç triangular va ser el negoci més lucratiu dels segles XVII i XVIII i el que va enriquir massivament ciutats portuàries com Liverpool, Bristol, Nantes o Bordeus.
Aquest sistema funcionava com un engranatge perfecte de acumulació de capital: els vaixells sortien d’Europa carregats de manufactures barates i armes cap a Àfrica. Allà intercanviaven aquestes mercaderies per milions de persones capturades, que eren transportades en condicions d’extrema crueltat cap a Amèrica (el Middle Passage).
A Amèrica, el treball esclau produïa les matèries primeres clau per a la indústria europea: sucre, tabac i, per sobre de tot, cotó.
La connexió industrial: La Revolució Industrial anglesa va començar amb el tèxtil. El cotó que alimentava les fàbriques de Manchester es cultivava gràcies a l’esclavitud als Estats Units i al Carib. A més, els rics traficants d’esclaus britànics van reinvertir els seus beneficis directament en la creació dels primers bancs moderns (com el Barclays) i en el finançament de les xarxes de ferrocarril.
Colonització de l’Índia i l’espoli de la Companyia de les Índies Orientals
Fundació i Imperi: De 1757 a 1858: 101 anys exactes sota control directe de la corporació privada.
A l’Àsia, l’acte fundacional no va ser la despossessió de terra per a ovelles, sinó la destrucció deliberada d’una economia competitiva per part d’una corporació privada: la British East India Company (Companyia de les Índies Orientals). Aquesta companyia operava com una multinacional amb el seu propi exèrcit privat.
A mitjans del segle XVIII, l’Índia era un dels productors de teixits de cotó més grans, rics i de major qualitat del món. Quan el capitalisme britànic va conquerir Bengala (1757), va fer el següent:
Desindustrialització forçosa: Van imposar aranzels brutals als teixits indis que entraven a la Gran Bretanya, mentre obligaven l’Índia a acceptar els teixits barats fabricats a Manchester sense impostos. Van destruir literalment la indústria tèxtil índia per eliminar la competència.
Monopolitzar: Van obligar els camperols indis a deixar de cultivar aliments per a la seva subsistència i a plantar productes comercials de reexportació (com l’opi per vendre a la Xina o l’anyil). Això va provocar crisis de subsistència brutals, com la Gran Fam de Bengala de 1770, on van morir milions de persones mentre la Companyia continuava exportant beneficis cap a Londres.
Els límits de la Fundació
El moment crític on tots tres engranatges van funcionar a la vegada va ser la segona meitat del segle XVIII. Va ser precisament en aquesta època de màxima confluència quan la Gran Bretanya va ajuntar la plata acumulada, el cotó barat produït per l’esclavitud i el mercat captiu de l’Índia per llançar la Revolució Industrial.
El capitalisme industrial assoleix la seva maduresa i comença a expandir-se fins a els límits de la Terra. El planeta sencer esdevé un mapa de rutes de mercaderies, mercats captius i colònies. Es va assolir el control quasi total de la perifèria global en benefici del centre industrial.
Si ajuntem totes les peces, el quadre global que descriuen els historiadors és molt clar: el capitalisme va néixer saquejant les mines americanes (creant els diners), esclavitzant la població africana (creant matèria prima barata) i colonitzant l’Índia (eliminant la competència i creant mercats captius).
Enfilall
Deixa un comentari…