Michel Foucault veuria en l’art de Giger i en l’anatomia del Xenomorf la il·lustració perfecta de les seves tesis sobre la biopolítica i el biopoder: el poder en la modernitat ja no funciona com a l’edat mitjana (on el rei simplement et tallava el cap si desobeïes). Ara, el poder és infinitament més subtil i invasiu: es dur a terme gestionant la vida, controlant els cossos, regulant la salut, la reproducció i la ment. El capitalisme necessita cossos dòcils, sans, mesurables i altament productius.
Si agafem el biomecanisme de Giger i el posem sota la lupa de Foucault, la connexió és rotunda:
El cos com a tecnologia de producció (anatomopolítica)
Foucault parlava de l’anatomopolítica del cos humà, que és la manera com les institucions (fàbriques, escoles, hospitals) disciplinen el cos perquè funcioni com una màquina eficient.
L’art biomecanicista de Giger encarna aquesta disciplina. No és que l’ésser humà utilitzi una màquina; és que els cables s’insereixen sota la pell i els pistons substitueixen els ossos. A la pel·lícula, els tripulants de la Nostromo estan híper-regulats: fins i tot el seu son (les càpsules d’hiperson) està gestionat per l’ordinador central (Mother) en funció de les necessitats del viatge comercial. La carn s’ha fusionat amb l’horari i la maquinària de l’empresa.
Invasió del capital a l’esfera íntima (privatització del desig i el cos)
En els seus volums de Història de la sexualitat, Foucault descriu com el sexe i la reproducció van deixar de ser un assumpte privat per convertir-se en un afer d’Estat i de mercat (quants treballadors naixeran, com es regulen les poblacions).
L’Alien no demana permís. Violes els límits del propi cos (la penetració oral del Facehugger a en Kane) i privatitza les funcions reproductives de la víctima. El part del Chestburster és la metàfora biopolítica definitiva: el sistema implanta una necessitat del mercat a les nostres pròpies entranyes i es nodreix d’ella fins que ens trenca per dins. El nostre propi metabolisme i el nostre teixit biològic treballen de franc per generar l’actiu de la companyia.
El pas de la Societat Disciplinària a la Societat de Control
Gilles Deleuze (recollint el testimoni de Foucault) deia que en el capitalisme avançat ja no estem tancats només a la fàbrica, sinó que el control és continu i canviant, com un gas indetectable.
L’estètica fosca i industrial que comparteixen les parets de la nau i la pell de l’Alien reflecteix que no hi ha un fora del sistema. No et pots escapar de La Companyia perquè l’arquitectura on vius i el monstre que et caça estan fets del mateix material biomecanicista. El mercat ha colonitzat el paisatge i la biologia de tal manera que viure significa, inevitablement, reproduir les lògiques del capital.
El que fa terror en l’art de Giger no és només que sigui monstruós, sinó que permet intuir que, sota el capitalisme salvatge, el nostre propi cos ja no ens pertany: és una eina expropiada que serveix per alimentar un engranatge fred, mecànic i insaciable.
Enfilall
Deixa un comentari…