Ridley Scott, que posteriorment va dirigir Blade Runner (1982), insinua a les edicions especials i continguts extres que el mateix Peter Weyland va tenir com a mentor Eldon Tyrell. Si les posem costat a costat, la Tyrell Corporation (Blade Runner) i Weyland-Yutani (Alien) operen sota el mateix manual d’instruccions biopolític i neoliberal, però amb un matís de direcció oposat.
Un mentor meu va dir una vegada que era hora de deixar de banda les coses de nens. Es va tancar dalt d’una piràmide que mirava la ciutat de Los Angeles i va crear vida a partir del fang. Com un déu, va fer que els seus nens tinguessin un disseny biomecànic superior… Jo vaig triar un camí diferent: vaig fer els meus nois de metall i silici. […] Ell deia que el seu lema era més humans que els humans, però el vaig avisar que crear veritables falsificacions orgàniques li portaria problemes…
Prometheus (2012, extres, edició Blu-ray)
Totes dues empreses es comporten com a deïtats seculars que miren la vida des de l’alt de gratacels o des de planetes llunyans, jugant amb la biologia com si fessin enginyeria financera.
- Tyrell Corporation: El seu lema és Més humans que els humans. Tyrell agafa el disseny biològic per crear esclaus perfectes (els Replicants) destinats a les colònies exteriors. Són productors de vida modificada.
- Weyland-Yutani: El seu lema és Construint mons millors. Weyland-Yutani es dedica a la terraformació i a l’extractivisme de recursos, però el seu somni prohibit és capturar el Xenomorf per utilitzar-lo com a arma biològica definitiva. Són consumidors/destructors de vida.
Tyrell crea el monstre (el replicant esclau que acaba rebel·lant-se), Weyland-Yutani el busca a l’espai exterior per domesticar-lo i mercantilitzar-lo.
L’espai del terror
L’única diferència real entre ambdues és el lloc on ubiquen la seva distopia laboral: Tyrell Corp és el capitalisme tardà urbà, la ciutat saturada, la pluja àcida, el control social a peu de carrer, la publicitat omnipresent de neó. És la biopolítica aplicada a la societat de consum de masses.
Weyland-Yutani és el capitalisme de frontera, l’extractivisme pur i dur a l’espai profund. Allà no cal guardar les formes ni fer publicitat: ningú et pot sentir cridar. És la impunitat corporativa absoluta en territori sense llei.
Si la Tyrell Corporation hagués sobreviscut uns quants segles més i hagués comprat empreses de transport espacial, s’hauria convertit exactament en Weyland-Yutani.
Replicar, colonitzar, extreure
El capitalisme neoliberal es basa en la premissa del creixement perpetu i l’extractivisme: consumir recursos per generar capital, sense importar les conseqüències a llarg termini. L’Alien fa exactament el mateix: neix, consumeix la matèria orgànica que troba (els humans) i creix a una velocitat exponencial en qüestió d’hores. El seu únic objectiu és replicar-se i colonitzar l’espai. És el capitalisme fet carn, un virus de consum pur que no produeix res més que a si mateix.
L’Alien, dissenyat magistralment per Giger, no té ulls. És una de les seves característiques més terrorífiques. Al no tenir ulls, s’elimina qualsevol possibilitat de connexió visual o reconeixement de la humanitat de l’altre. És un depredador cec i implacable, exactament com el lliure mercat o la burocràcia corporativa. Paral·lelament, l’empresa és una entitat abstracta, invisible, que opera a anys llum de distància a través de pantalles de text verd i ordres programades a l’ordinador central (Mother). No té rostre, no pots parlar-hi, no pots suplicar-li.
L’esclau rebel
Tant en una història com en l’altra, la violència neix del mateix lloc: la rebel·lió de la matèria primera contra la corporació. A Blade Runner, el Replicant Roy Batty trenca el crani d’Eldon Tyrell en una venjança edípica i de classe: el treballador destrueix el patró que l’ha fabricat per morir en l’esclavitud.
A Alien, l’androide Ash comet traïció contra els humans perquè s’estima més la puresa de l’Alien que la dels seus companys de feina. Més endavant a la saga (Alien: Covenant), veiem com l’androide David es rebel·la directament contra Peter Weyland, considerant els humans una espècie obsoleta i utilitzant-los de matèria primera per crear, precisament, els primers Xenomorfs.
Ash, portaveu i braç executor de l’empresa dins la nau, sent una fascinació gairebé religiosa per l’Alien. Per què? Perquè l’Alien actua exactament com el manual del perfecte directiu corporatiu indica: el monstre elimina qualsevol obstacle (els tripulants) per garantir la seva supervivència i expansió, sense ràbia, sense odi, simplement per pura eficiència biològica. L’empresa redueix la tripulació a personal prescindible per aconseguir un actiu econòmic. No hi ha crueltat personal cap a Ripley o els altres; és simplement un càlcul de cost-benefici. La mort dels treballadors és un dany col·lateral assumible en el balanç de resultats.
Enfilall
Deixa un comentari…