Quatre histories al voltant d’un mateix eix: el control dels recursos petroliers i les conseqüències de la corrupció a escala global. Syriana està basada (tot i que de forma lliure) en un llibre de memòries real d’un ex-agent de la CIA: See No Evil.
El títol complet original és See No Evil: The True Story of a Ground Soldier in the CIA’s War on Terrorism (2002).
L’autor, Robert Baer, va ser un agent operatiu de la CIA durant 21 anys, especialitzat en l’Orient Mitjà. El personatge que interpreta George Clooney (Bob Barnes) està directament inspirat en ell.
A diferència de la pel·lícula, el llibre es concentra en l’experiència personal de Baer. Relata el seu treball de camp a Beirut, Khartum i l’Iraq, i critica durament com la CIA va anar perdent la seva capacitat d’intel·ligència humana (HUMINT) per culpa de la burocràcia i la política de despatxos a Washington.
Baer sosté que els EUA es van tornar cecs davant l’amenaça del terrorisme (abans de l’11-S) perquè estaven massa ocupats protegint els interessos de les grans corporacions i mantenint relacions amb règims corruptes que subministraven petroli.
L’Agent de la CIA (Bob Barnes – George Clooney)
Un agent veterà que rep l’encàrrec d’assassinar el príncep Nasir, l’hereu d’un país del Golf Pèrsic que vol reformar el seu país i ha venut els drets d’extracció de gas als xinesos en comptes d’als americans. Barnes acaba sent traït per la seva pròpia agència i descobreix que és un peó en un joc molt més gran.
L’Analista d’Energia (Bryan Woodman – Matt Damon)
Un jove economista que viu a Suïssa i que, després d’una tragèdia familiar a casa del príncep Nasir, es converteix en el seu assessor econòmic. Woodman creu realment en el projecte progressista del príncep per modernitzar la regió, però no és conscient de les forces geopolítiques que volen impedir-ho.
L’Advocat Corporatiu (Bennett Holiday – Jeffrey Wright)
Està encarregat d’investigar la fusió de dues grans petrolieres americanes (Connex i Killen). El seu paper és trobar un cap de turc per netejar la imatge de les empreses davant del Departament de Justícia dels EUA, revelant com el poder econòmic manipula la legalitat per mantenir els seus monopolis.
Els Treballadors immigrants (Wasim i Saleem)
Dos joves pakistanesos que perden la feina a la refineria quan els xinesos guanyen el contracte. Sense diners ni futur, acaben sent reclutats per una madrassa radical. Aquesta trama mostra la cara humana i desesperada que alimenta el terrorisme com a conseqüència directa de les decisions de despatx.
Spoiler
Totes les històries convergeixen en un final tràgic:
- El príncep Nasir és eliminat per un atac de drons de la CIA per instal·lar el seu germà petit, més dòcil als interessos dels EUA.
- L’advocat aconsegueix que la fusió corporativa tiri endavant, sacrificant la integritat pel camí.
- Els joves immigrants acaben perpetrant un atac suïcida contra un petrolier de Connex-Killen.
El final de Bob Barnes és el més tràgic i cínic de la pel·lícula, ja que representa la traïció absoluta de l’estat cap al seu servidor més fidel.
La traïció i el Cap de Turc
Després de l’intent fallit d’assassinat a un líder a Beirut, la CIA necessita desvincular-se de l’operació per evitar un escàndol diplomàtic. L’agència decideix sacrificar en Barnes: el presenten com un agent que s’ha tornat boig i que actuava pel seu compte. Li retiren el passaport, l’investiguen i el deixen totalment desprotegit.
La redempció personal
En lloc de rendir-se, Barnes decideix investigar qui hi ha realment darrere de tot plegat. Descobreix que l’ordre d’eliminar el príncep Nasir no és per una amenaça terrorista, sinó per interessos purament comercials (Nasir ha afavorit els xinesos per sobre de les petrolieres americanes).
Barnes, en un acte de consciència, intenta aturar el que sap que és inevitable. Viatja a l’Orient Mitjà per avisar el príncep que la seva vida corre perill imminent.
El moment final
Barnes aconsegueix trobar la comitiva del príncep Nasir al desert. Just quan arriba al cotxe de Nasir i intenta advertir-lo, un dró Predator de la CIA (operat remotament des de milers de quilòmetres de distància) dispara un missil contra el vehicle.
Barnes mor a l’acte, juntament amb el príncep Nasir i la seva família. Irònicament, Woodman (Matt Damon), que s’havia quedat en un altre cotxe de la comitiva, sobreviu i és qui veu el resultat de la massacre.
La mort d’en Barnes subratlla el missatge pessimista de la pel·lícula:
Irrellevància individual: No importa tota la feina que Barnes hagi fet pel seu país durant dècades; en el moment que esdevé un obstacle per als beneficis econòmics, és eliminat amb la mateixa fredor que un enemic.
L’efecte Syriana: L’eliminació del príncep reformista (Nasir) i de l’agent que sabia massa (Barnes) permet que el germà petit de Nasir (un titella dels interessos americans) pugi al poder, mantenint l’estabilitat del preu del petroli a curt termini, però sembrant el caos a llarg termini.
És un final que deixa l’espectador amb una sensació d’impotència: el sistema és tan gran i corrupte que qualsevol intent individual de fer el correcte acaba esclafat.
Syriana ens diu que en el món del petroli no hi ha bons ni dolents absoluts, sinó un sistema on tothom és prescindible i on la política, els diners i la violència estan indissolublement units.
Enfilall
Deixa un comentari…