Ohkwá:ri-tón

El terme Syriana no és un nom històric real, sinó un neologisme utilitzat dins dels cercles de política exterior i els think tanks de Washington (com el CAE) per descriure una idea molt específica i controvertida.

Definició

Es refereix a una remodelació artificial i hipotètica de l’Orient Mitjà per part de les potències occidentals (principalment els EUA). L’objectiu d’aquesta pax americana seria crear un conjunt d’estats més estables, seculars i, sobretot, favorables als interessos econòmics i energètics d’Occident.

És, en realitat, una metàfora del poder que s’utilitza per descriure l’ambició gairebé divina de redibuixar el món segons la conveniència d’uns quants. El terme no apareix als mapes, sinó que neix als despatxos de planificació estratègica de Washington.

Origen i Paradoxa

Encara que el nom suggereix una gran Síria, el concepte és una sàtira o una crítica a l’imperialisme modern. Es basa en la idea que les fronteres actuals de l’Orient Mitjà (moltes d’elles dibuixades després de la Primera Guerra Mundial amb l’acord Sykes-Picot) són inestables.

Syriana seria el pas següent: una nova línia de mapes que assegurés el flux de petroli sense importar les identitats nacionals, religioses o culturals de la gent que hi viu.

El guionista Stephen Gaghan va sentir el terme per primer cop al Pentàgon. Els planificadors feien servir Syriana per descriure una hipotètica reestructuració de l’Orient Mitjà (unificant parts de Síria, l’Iraq, l’Iran i el Líban) que fos totalment dòcil als interessos americans. Es buscava una pau forçada (Pax Syriana), no basada en la democràcia real, sinó en l’estabilitat del subministrament de petroli.

El sufix -ana (com a Americana) implica una zona sota influència o propietat. No és un estat sobirà, és un projecte d’enginyeria geogràfica.

Filosofia: Les molècules no tenen moral

Aquest és el cor del concepte. A Syriana, el món no es divideix en nacions, sinó en recursos i fluxos.

• Deshumanització: Des de la perspectiva de Syriana, un treballador pakistanès, un agent de la CIA o un príncep reformista són simplement molècules que s’han de moure per garantir que el preu del barril no pugi.

• La corrupció: El concepte defensa que per mantenir el nostre estil de vida (benzina barata, llum, consum), el sistema necessita ser corrupte. La corrupció no és un error del sistema, és el seu lubricant.

Quan els analistes parlen de Syriana, es refereixen a un escenari on es barregen tres factors:

• Enginyeria Geopolítica: Canviar règims i moure fronteres com si fossin peces d’un tauler de joc.

• Interessos Corporatius: La política exterior no es decideix per la democràcia, sinó per les necessitats de les grans petrolieres i multinacionals.

• Estabilitat Cínica: No es busca que la regió sigui lliure, sinó que sigui gestionable. Com diu un personatge a la pel·lícula: Syriana és el que tothom vol, però ningú sap com aconseguir-ho.

Connexió amb la realitat

El concepte es va fer molt popular durant la Invasió de l’Iraq del 2003. Molts crítics van veure en aquella guerra un intent real d’aplicar la Syriana: enderrocar un dictador per instal·lar un model que servís de peça de dominó per transformar tota la regió a favor de la seguretat energètica global.

És l’arrogància de les grans potències en creure que poden redibuixar el món segons les seves necessitats econòmiques, sovint ignorant les conseqüències humanes catastròfiques (com el radicalisme o les guerres civils) que això provoca.

L’era del Post-Sira i el nou Iran

L’aplicació més directa del concepte avui és la fragmentació estatal. Després de la caiguda del règim d’Assad a finals del 2024 i la inestabilitat a l’Iran durant el 2025 i 2026, el mapa s’està redibuixant de facto:

• Zones de seguretat (Buffer Zones): Turquia i Israel han aplicat la lògica Syriana creant administracions permanents en territori estranger (nord de Síria i sud del Líban) per protegir els seus interessos, sense importar les fronteres oficials.

• Balkanització funcional: S’està veient un Iran que podria fracturar-se per línies ètniques (kurds, balutxis, àzeris). Això és l’essència de Syriana: la transformació d’estats-nació en un trencaclosques de regions gestionades per poders externs.

La Syriana Digital i Energètica

Avui ja no només es tracta de moure fronteres amb tancs, sinó de controlar les infraestructures crítiques:

• L’Efecte de Fragmentació: Com hem vist amb els Emirats i l’OPEP, la Syriana del 2026 és un món on les velles aliances (com la unitat àrab) s’esmicolen. Cada país es converteix en una illa que negocia pel seu compte amb les superpotències.

• El control de l’escassetat: A mesura que el petroli és més difícil d’extreure i l’energia neta (hidrogen, liti) es torna vital, el Pla Syriana s’aplica per decidir quins països tindran accés a la tecnologia i quins es quedaran en el passat.

• L’Estat Burocràtic Global: La pel·lícula ho mostra molt bé amb els advocats i lobbistes. Avui, la Syriana és el poder de les grans firmes de gestió d’actius i fons d’inversió que decideixen el futur d’una regió sencera des d’una pantalla a Nova York o Abu Dhabi.

Efectes: El tall de les artèries energètiques

L’efecte més perillós és la militarització dels punts de pas, el que s’anomena la decapitació funcional de les rutes comercials:

• L’Estret d’Ormuz: El tancament de facto per part de l’Iran i els atacs amb drons han paralitzat el 20% de l’energia mundial. Això ha provocat que països com Espanya hagin hagut d’aprovar plans d’urgència (com el Pla Integral Crisi Orient Mitjà 2026) per pal·liar la inflació energètica.

• L’economia de subsistència: En lloc de democràcies prosperes, el pla ha generat economies que depenen totalment de l’ajuda externa i el tràfic il·lícit, mantenint la regió en un estat de caos controlat.

Aquest 2026 estem vivint exactament el que l’expressió vaticina: un món d’interregne. L’ordre antic s’ha mort (l’OPEP es trenca, les fronteres de l’Iraq i Síria són línies sobre el paper), però el nou ordre és un caos de poders regionals lluitant pel control.

Tot està connectat.

Syriana (la pel·lícula)

Enfilall