Mastodon

Geopolítica

  • Diatòpics EUA · Iran

    Provem d’aplicar el mètode diatòpic d’Yves Lacoste a la llarga i complexa llastra de tensions entre els Estats Units i l’Iran. Lacoste, pare de la geopolítica crítica moderna, va definir que la geopolítica no és una ciència d’una sola mida, sinó una anàlisi de conflictes de poder sobre el territori que es donen a diferents…

    Read more →

  • Representacions geopolítiques

    El concepte de representacions geopolítiques és l’eina conceptual més potent que Yves Lacoste ens va llegar per entendre els conflictes territorials. Per a Lacoste, un conflicte geopolític mai s’explica només per elements objectius (com la presència de petroli, una frontera fluvial o el recompte de població). El que realment mou els actors a lluitar són…

    Read more →

  • La geografia és per la guerra

    Yves Lacoste és un dels geògrafs més influents del segle XX. Nascut el 1929, va revolucionar la disciplina en treure-la de l’academicisme pur i connectar-la directament amb la política, el poder i les estratègies militars. Va morir el 20 de juny de 2026. Se’l considera el pare de la geopolítica crítica moderna de l’escola francesa.…

    Read more →

  • Vora dreta

    Vora dreta

    Fa poc vaig sentir el terme vora dreta (o la vora dreta) en una conversa per descriure l’espai intel·lectual, mediàtic i d’opinió d’orientació conservadora, tradicionalista o nacionalista identitària que ha emergit, principalment, arran de la reconfiguració del sobiranisme després de l’any 2017. No es tracta d’un partit polític concret, sinó d’una corrent de pensament i…

    Read more →

  • Els arxius del terror

    Els Arxius del Terror van ser trobats el 22 de desembre de 1992 a la ciutat de Lambaré, un suburbi de l’Asunción (Paraguai). El seu descobriment va ser fruit de la tenacitat de Martín Almada, un pedagog i activista paraguaià que havia estat torturat per la dictadura d’Alfredo Stroessner i que feia anys que recopilava…

    Read more →

  • La xarxa Còndor

    La xarxa Còndor

    L’Operació Còndor (o xarxa Còndor) va ser una organització clandestina internacional d’intel·ligència i terrorisme d’Estat creada a finals de 1975 per les dictadures militars del Con Sud d’Amèrica Llatina. La seva finalitat era coordinar la repressió política a escala regional: permetia que els serveis secrets de diferents països cooperessin de forma sistemàtica per perseguir, segrestar,…

    Read more →

  • Feu xisclar l’economia, avui

    El fil conductor entre el Xile de 1973 i els processos de desestabilització a l’Amèrica Llatina del segle XXI (el que s’ha anomenat el cicle dels governs progressistes o la Marea Rosa) és el mateix: la reacció del capital davant de projectes que amenacen els seus privilegis o la seva sobirania sobre els recursos naturals.…

    Read more →

  • Xile 1973: avís per a navegants

    El cop d’estat a Xile de l’11 de setembre de 1973 contra el govern de la Unidad Popular de Salvador Allende és, històricament, un dels exemples més nítids i contundents de com actua el sistema capitalista global i les seves elits quan s’intenta transformar l’estructura socioeconòmica des de dins de la legalitat democràtica. Més enllà…

    Read more →

  • Geopolítica del capital 2026

    L’anàlisi de la situació actual a través de la lent de la geopolítica clàssica (Mackinder/Spykman) ens permet veure aquests conflictes no com a fets aïllats, sinó com a punts de ruptura en una infraestructura global de dominació. Ucraïna: El Pivot de l’Europa de l’Est Ucraïna representa la lluita pel control de la porta del Heartland.…

    Read more →

  • Declaració Balfour: la llavor del conflicte

    La Declaració Balfour del 2 de novembre de 1917 no va ser un acte d’altruisme de la Gran Bretanya, sinó el resultat d’una complexa combinació de geopolítica, estratègia militar durant la Primera Guerra Mundial i, en menor mesura, corrents ideològics o religiosos. Cal precisar, abans de desglossar els motius, que el text britànic va evitar…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.