Fa poc vaig sentir el terme vora dreta (o la vora dreta) en una conversa per descriure l’espai intel·lectual, mediàtic i d’opinió d’orientació conservadora, tradicionalista o nacionalista identitària que ha emergit, principalment, arran de la reconfiguració del sobiranisme després de l’any 2017. No es tracta d’un partit polític concret, sinó d’una corrent de pensament i d’un espai de debat.
Origen i motivació
Durant la dècada del Procés, l’independentisme institucional i civil va adoptar un marc discursiu marcadament progressista, d’esquerres o de centreesquerra (basat en conceptes com un sol poble, la integració a través de l’estat del benestar i el dret a decidir).
La vora dreta neix com una reacció intel·lectual a aquest plantejament. Els seus impulsors consideren que el discurs de l’esquerra hegemònica ha desarmat conceptualment el catalanisme, i defensen que qualsevol projecte nacional necessita una base sòlida d’ordre, estructures de poder, realisme polític i defensa de la identitat.
Eixos ideològics principals
A diferència de la dreta liberal o de la democràcia cristiana clàssica (l’antiga Convergència), la vora dreta es mou en paràmetres més propers al nou conservadorisme europeu:
Identitat i Llengua: Posen el focus en la supervivència de la nació i de la llengua catalana, sovint des d’una òptica molt crítica amb el processisme, al qual acusen de ser tous o purament estètics.
Demografia i Seguretat: Debaten obertament i sense complexos sobre la natalitat, el futur demogràfic de Catalunya i la gestió de la immigració, lligant-ho directament a la viabilitat cultural del país.
Realisme i Poder (Geopolítica): Són partidaris de la Realpolitik. Consideren que la independència o la sobirania no s’aconsegueixen per vies pacífiques i somrients basades en la lloança internacional, sinó mitjançant el control del territori, l’acumulació de poder real i la lectura correcta de les relacions internacionals.
On es manifesta?
Aquest corrent es nodreix principalment de joves acadèmics, filòsofs, historiadors i periodistes que s’expressen a través de plataformes específiques:
Revistes i Think Tanks: Publicacions com la revista Esperit o l’anàlisi estratègica del Catalonia Global Institute (focalitzat en geopolítica pura).
Xarxes socials i articles d’opinió: Columnistes i creadors de contingut que busquen sacsejar el debat català introduint autors de la tradició conservadora clàssica europea o nord-americana.
La revista Esperit és una publicació digital catalana de política, cultura i pensament, fundada l’any 2020 i dirigida actualment per l’historiador Frederic J. Porta.
Es defineix com un espai de pensament d’orientació nacionalista catalana i de tendència conservadora o tradicionalista. El seu objectiu explícit és intervenir en el món de les idees de l’esfera catalana, allunyant-se del marc de l’esquerra hegemònica en el sobiranisme dels últims anys.
Els articles i editorials giren al voltant de conceptes com la identitat nacional, la sobirania, el poder polític, la demografia i la natalitat a Catalunya, la defensa de la llengua catalana (sovint des d’una perspectiva autocrítica contra el victimisme) i la recuperació de referents del separatisme històric.
Els seus escrits, on sovint es reivindiquen figures històriques com Torras i Bages, Prat de la Riba o el pensament d’intel·lectuals com Josep Pla o Gaziel), configuren el substrat ideològic de noves opcions polítiques com Aliança Catalana o determinats sectors crítics de Junts. Dins d’aquest hi ha corrents interns, alcaldes i quadres locals del territori (especialment a la Catalunya Central i Girona) que miren amb molta atenció la producció intel·lectual d’Esperit i demanen endurir els discursos sobre immigració i seguretat per por a perdre vots cap a formacions més radicals.
Identitat i Demografia: Preocupació per la supervivència de la identitat i la llengua catalana davant els canvis globals i migratoris.
Batalla cultural: Oposició frontal al postmodernisme, les polítiques de gènere de l’esquerra i el relativisme cultural.
Tradició occidental: Defensa de les arrels judeocristianes i grecoromanes d’Europa i Catalunya.
Seguretat i Ordre: Un discurs que vincula la llibertat nacional a la capacitat d’assegurar la llei i l’ordre públic.
Catalonia Global Institute (CGI)
El Catalonia Global Institute és un think tank privat dedicat als afers internacionals i la geopolítica, nascut de la col·laboració entre professionals i acadèmics a Catalunya i Suïssa. Està estretament vinculat a la mateixa fornada intel·lectual que la revista Esperit (el politòleg Abel Riu és el seu president i Miquel Vila en forma part activa).
Marc conceptual (Realisme Polític): El CGI s’emmarca de manera explícita en l’escola del realisme en relacions internacionals. Això significa que operen sota la premissa que el sistema global es regeix principalment pels interessos dels Estats, el poder, la competició i la seguretat, i no tant pel dret internacional o el romanticisme diplomàtic.
Objectiu Polític/Nacional: Busquen dotar la societat catalana de pensament propi en política global. El seu manifest defensa que Catalunya ha de definir quins són els seus propis interessos nacionals i geopolítics per saber moure’s en el món, en lloc d’adoptar de manera mimètica els marcs mentals o agendes de tercers.
Crítica al Processisme Diplomàtic: Consideren que l’estratègia internacional del Procés va fallar per ingenuïtat i per no entendre com funciona el poder real en la geopolítica global.
Sobiranisme de Poder: Defensen que una nació (estatutària o independent) només té rellevància internacional si és capaç de defensar interessos tangibles (infraestructures, seguretat, control de sectors estratègics) i fer Realpolitik.
L’òrbita de l’Institut Ostrom (liberalisme)
Tot i que l’Institut Ostrom és un think tank estrictamente liberal (defensa de la societat oberta, l’economia de mercat i els drets civils), el seu discurs de meritocràcia, pragmatisme econòmic i desregulació serveix sovint de pont o espai de debat on intel·lectuals de la nova dreta interactuen per carregar contra el model fiscal i la burocràcia impulsada per l’esquerra catalana.
Mentre que l’antiga dreta catalana (CiU) era autonomista, pactista a Madrid i orientada a les elits econòmiques, la vora dreta actual és obertament independentista (o postindependentista radical), obertament ideològica en el camp cultural i molt més combativa contra el marc mental de l’esquerra.
Deixa un comentari…