Si els mecanismes ordinaris (com l’aplicació de l’article 155 o la Llei de Seguretat Nacional) es veiessin desbordats per una desobediència civil massiva, prolongada i un control institucional alternatiu per part de la Generalitat, l’Estat espanyol es veuria empès gairebé amb total seguretat a declarar l’Estat d’Excepció (o fins i tot la Llei Marcial).
En la lògica de la seguretat nacional, aquesta decisió respondria a un principi bàsic: quan la legalitat ordinària ja no serveix per mantenir el control, s’aplica la legalitat extraordinària.
El Procés de Declaració
- Iniciativa del Govern: El Consell de Ministres aprovaria un decret per sol·licitar l’Estat d’Excepció.
- Autorització del Congrés: A diferència de l’article 155 (que depèn del Senat), l’Estat d’Excepció requereix l’autorització prèvia i expressa del Congrés dels Diputats per majoria absoluta.
- Delimitació temporal i geogràfica: El decret hauria de fixar exactament quins efectes tindria, la durada (màxim 30 dies, prorrogables per uns altres 30) i l’àmbit territorial (que podria ser exclusivament per al territori de Catalunya).
Segons la literalitat de la Constitució Espanyola (Article 116), un sol Estat d’Excepció no pot durar tres mesos, però l’Estat espanyol sí que tindria vies legals per allargar aquesta situació durant el temps que considerés necessari si el conflicte es prolongués.
- Enllaçar decrets: Un cop exhaurits els 60 dies, si la independència continués activa o el carrer seguís desbordat, el Govern podria aprovar un nou decret d’Estat d’Excepció, reiniciant el comptador, sempre que obtingués de nou el vistiplau del Congrés.
- Aplicar la llei marcial: Si la situació derivés en una insurrecció armada o un col·lapse total de les institucions, l’Estat podria aplicar la llei marcial. Aquest estat no té un límit de temps fixat per la Constitució; és el Congrés qui en determina la durada en el moment de fixar-lo.
En la simulació, una situació d’excepcionalitat jurídica i de retallada de drets podria durar perfectament 3 mesos, 6 mesos o un any. L’únic que passaria és que, formalment, l’Estat espanyol aniria encadenant pròrrogues al Congrés dels Diputats o combinaria el control militar/policial inicial amb una intervenció política indefinida (155) fins a considerar que la normalitat ha estat completament restaurada.
Per què s’arribaria a aquest extrem?
L’Estat espanyol necessitaria emparar-se en aquest marc jurídic per fer coses que, en una situació normal, serien il·legalitats o violacions de drets fonamentals. Seria la manera legal de suspendre la normalitat democràtica per recuperar el control efectiu:
Poder detenir sense control judicial immediat: Per poder arrestar milers d’activistes, organitzadors o càrrecs intermedis sense el col·lapse de haver-los de portar davant del jutge en 72 hores.
Prohibir el dret a protesta: Qualsevol concentració al carrer passaria a ser automàticament il·legal, permetent actuacions policials de dissolució immediata sense necessitat de mediació.
Poder militaritzar serveis o zones: Si el cos de Mossos d’Esquadra es dividís o hagués braços caiguts, o si els treballadors d’infraestructures crítiques (com ports o telecomunicacions) fessin vaga indefinida, l’Estat d’Excepció (o el de Lloc) obriria la porta a la intervenció directa de l’Exèrcit per fer funcionar aquests serveis estratègics sota disciplina militar.
La declaració d’un estat d’excepció seria la confirmació jurídica que l’Estat assumeix que la situació és d’insurrecció o ruptura total de l’ordre constitucional, i que prioritza recuperar el control territorial per sobre del manteniment dels drets civils habituals.
Enfilall
Deixa un comentari…