Tot i que Fanon escrivia per a contextos de colonialisme clàssic (militar i territorial), molts dels seus conceptes s’han traduït a la realitat catalana.
El marc del colonialisme intern
Per aplicar Fanon a Catalunya, el primer pas que fan els analistes és definir la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol com una forma de colonialisme intern o substitució política.
El colonialisme és un sistema que nega la identitat de l’altre per justificar la seva dominació.
La minorització de la llengua catalana i el control de les institucions des de Madrid són mecanismes de provincialització que busquen l’assimilació cultural, un procés que Fanon descriu a Pell negra, màscares blanques.
L’alienació i la substitució cultural
Fanon analitza com el colonitzat arriba a sentir vergonya de la seva pròpia cultura i intenta imitar la de l’opressor per ser acceptat.
En el context català, el debat sobre el bilingüisme s’ha analitzat sovint des d’aquesta òptica fanoniana: la idea que adoptar la llengua de l’Estat és la via per a la promoció social, mentre que la llengua pròpia queda relegada a un àmbit folklòric o inferior.
El debat sobre la violència i la no-violència
Aquest és el punt més tens. Mentre que Fanon defensava la violència com a eina d’alliberament psicològic, l’independentisme català contemporani s’ha definit gairebé sempre com un moviment estrictament no-violent.
Tot i això, alguns sectors han utilitzat Fanon per criticar el que anomenen la pau dels cementiris o la passivitat. Argumenten que la violència institucional (lleis, policia, tribunals) s’ha d’enfrontar amb una desobediència civil que, tot i ser pacífica, sigui prou disruptiva per trencar la psicosi del colonitzat que té por de desobeir.
La burgesia nacional i el Procés
La crítica de Fanon a la burgesia nacional (que només vol canviar els amos per seguir explotant el poble) ha estat utilitzada per l’esquerra independentista per criticar els partits tradicionals (com l’antiga CiU o Junts). S’utilitza Fanon per advertir que una independència que només canviï la bandera però mantingui les mateixes estructures econòmiques i elits seria, en termes fanonians, un fracàs revolucionari.
No tothom està d’acord amb aquest paral·lelisme. Els detractors argumenten que:
- Catalunya no és una colònia: Té un PIB alt, autogovern i els seus ciutadans tenen drets polítics plens a l’Estat.
- Absència de racisme biològic: El conflicte és polític i lingüístic, no basat en una estructura de raça com la que analitzava Fanon a Algèria.
Fanon s’utilitza a Catalunya com una eina de psicologia política per explicar la dificultat de trencar amb l’estat mental de subordinació i per reivindicar la sobirania com un acte de dignitat humana, més enllà de l’economia.
Enfilall
Deixa un comentari…