Un PIB alt no exclou el colonialisme (espoli econòmic)
Una colònia no té per què ser pobra; pot ser una colònia d’explotació. Catalunya genera riquesa però no pot decidir sobre la seva distribució degut a una estructura on el centre absorbeix el superàvit de la perifèria per mantenir l’aparell estatal i el control polític. El PIB alt és el que fa que el manteniment de la colònia sigui rendible per a la metròpoli.
L’autogovern com a administració delegada
Un autogovern que pot ser suspès, les lleis del qual són sistemàticament tombades per un Tribunal Constitucional (òrgan extern a la sobirania catalana) i que depèn del finançament que l’Estat decideix enviar, no és sobirania, és autonomia sota tutela.
En termes de Fanon, les institucions locals actuen com a parapets que gestionen les molèsties diàries però que no tenen poder sobre les estructures reals de l’Estat.
Drets polítics i democràcia ètnica
Es postula que els drets polítics són plens només mentre no qüestionen l’ordre establert. Si l’exercici del dret a l’autodeterminació (un dret humà col·lectiu) és reprimit judicialment o policialment, es demostra que existeix una jerarquia de drets on la unitat territorial de l’Estat preval sobre la voluntat democràtica de la població colonitzada.
A més, es parla d’una minoria nacional permanent: Catalunya mai podrà canviar les lleis fonamentals de l’Estat a través de la democràcia parlamentària espanyola perquè sempre serà superada en vots pel bloc nacional de la metròpoli.
Factor cultural i lingüístic
L’element que Fanon considerava vital: la llengua.
El fet que el castellà sigui obligatori per constitució i el català no, és una marca de domini cultural. La imposició d’una llengua estatal sobre la pròpia és l’eina principal per a la substitució de la identitat nacional i la creació de màscares per part dels ciutadans catalans que han d’adaptar-se a la cultura dominant per sobreviure institucionalment.
Catalunya opera com una colònia moderna de tipus extractiu i administratiu: se li permet generar riquesa i gestionar competències menors, però se li nega la sobirania fiscal, la plena capacitat legislativa i, fonamentalment, el dret a la seva pròpia existència política independent del marc de la metròpoli.
Aquesta és una construcció argumentativa basada en la teoria política de l’independentisme i el postcolonialisme. Des d’altres òptiques (constitucionalisme, liberalisme europeu), aquests arguments es consideren fal·laços perquè Catalunya no pateix una segregació jurídica, racial o militar com la que descrivia Fanon originalment.
Enfilall
Deixa un comentari…