Seguim tocant de peus a terra. El vector de l’exigència lingüística com a condició innegociable per treballar en els sectors de serveis, hostaleria i atenció al públic és un dels elements que s’han defensat en la presentació pública de l’Informe Fènix. Els mateixos autors han posat sobre la taula que l’aprenentatge obligatori del català per als nouvinguts que vulguin ocupar llocs de feina a l’atenció al públic o cura de persones ha de ser una mesura estructural.
Si analitzem l’impacte d’aplicar de cop aquesta legislació lingüística estricta dins del mateix escenari de contracció econòmica absoluta i subordinació política descrit, els efectes muten completament. Deixa de ser una simple mesura de protecció cultural i es converteix en un mecanisme regulador del mercat de treball de primer ordre.
Funciona com una taxa de qualificació forçada
L’Informe Fènix denuncia que l’economia catalana té un excés de llocs de feina que requereixen zero qualificació, fet que perpetua els salaris inferiors a 29.000 € i la pèrdua de productivitat.
La llengua com a filtre de capital humà: Exigir per llei el català per treballar equival a introduir una barrera de qualificació obligatòria. L’immigrant ja no només ha d’aportar força de treball física i barata, sinó que ha de fer un esforç d’inversió en capital humà (aprendre l’idioma del país).
Fi del dúmping laboral immediat: Moltes multinacionals de restauració ràpida, franquícies de comerç global i grans cadenes hoteleres basen el seu marge de benefici en la rotació constant de personal nouvingut molt barat, substituint treballadors ràpidament. L’obligatorietat de parlar català encareix i alenteix aquest procés de contractació: les empreses ja no poden agafar qualsevol persona acabada d’aterrar de l’avió. Això les obliga a apujar els salaris per retenir els pocs treballadors que sí que compleixen el requisit lingüístic.
Agreujament de la contracció econòmica (asfíxia de l’oferta de baix cost)
En el període inicial de xoc, aquesta mesura actuaria com un catalitzador de la crisi del model extensiu:
Durant els primers mesos o anys, milers de bars, restaurants, plataformes de repartiment i comerços es trobarien que la borsa de treball que feien servir habitualment (immigració recent no catalanoparlant) queda inhabilitada per llei. Si l’empresa no té marge per augmentar el sou (perquè és un sector de baixa productivitat subvencionat implícitament), no trobarà treballadors autòctons o immigrants integrats. Molts negocis, literalment, hauran de tancar persianes per manca de personal legalment apte (tancament de línies de negoci per vacant crònica).
El PIB caurà encara més ràpidament perquè s’assecarà el subministrament de mà d’obra precaritzada.
El xoc contra els incentius de la metròpoli: El conflicte d’integració
Si els fluxos migratoris es gestionen des de Madrid amb un objectiu d’absorció i dilució social, la legislació del català obligatori obre una esquerda sistèmica:
Desconnexió social forçada: Si l’Estat continua enviant o facilitant l’arribada de fluxos migratoris cap a Catalunya però la llei catalana els impedeix treballar en el sector serveis si no parlen la llengua pròpia, es genera una massa de població nouvinguda atrapada en la inactivitat legal.
Economia informal com a vàlvula d’escapament: Davant la impossibilitat d’accedir al mercat de treball regulat (perquè demana català), gran part d’aquesta població serà empesa cap a l’economia submergida i informal (venda ambulant, serveis domèstics desregulats, subfeines sense contracte). En aquest submón informal, la llengua vehicular serà el castellà, diluint l’efecte de la llei i privant la Generalitat de la recaptació fiscal dels seus salaris, mentre que el cost social i de serveis públics sanitaris es manté intacte.
Xoc de legitimitats i intervenció judicial
En el context de subordinació política actual, una legislació d’aquest tipus seria immediatament percebuda per l’Estat central com un desafiament directe a la cotitularitat i el deure de conèixer el castellà (article 3 de la Constitució).
L’aparell judicial de la metròpoli suspendria la llei catalana de manera gairebé immediata (boicot institucional) arran de recursos del Govern de l’Estat o de sindicats estatals (al·legant discriminació laboral).
Durant el període en què la llei s’intenti aplicar de facto malgrat les suspensions (o es generi un estira-i-arronsa judicial), el teixit empresarial operarà en una situació de caos normatiu (inseguretat jurídica). Moltes empreses internacionals preferiran no invertir o retirar inversions de Catalunya davant la incertesa de no saber quins criteris de contractació seran legals l’endemà. Això accelerarà la desinversió i aprofundirà la caiguda del PIB.
L’efecte combinat
Enquadrar l’exigència de la llengua dins de les tesis de l’Informe Fènix demostra que el català no és només un debat d’identitat, sinó una eina de política macroeconòmica.
Si s’aplica en un Estat sobirà, obliga a la integració, atura l’efecte crida de treball no qualificat i empeny les empreses cap a l’automatització industrial. Però si s’aplica en un territori sense sobirania de fronteres i amb la justícia en contra, la mesura accelera la contracció del PIB, eixampla l’economia submergida en castellà controlada per xarxes informals i aboca el país a una situació de col·lapse regulatori.
Això reforça la conclusió de la diagnosi: qualsevol intent de capgirar el model empobridor català mitjançant salaris (SMI) o de regulació del mercat de treball (llengua) requereix, de manera condicional, el poder coactiu real sobre el propi territori i la capacitat de tancar les vies d’escapament que la metròpoli utilitza.
Enfilall
Deixa un comentari…