Ohkwá:ri-tón

I ara toquem de peus a terra. La manca de sobirania política, el control estatal dels fluxos migratoris i la subordinació en qüestions fiscals i laborals capgira de manera molt important els resultats teòrics d’un pla de xoc com el de l’Informe Fènix.

Si Catalunya és un territori sense poder per regular les seves fronteres, el mercat laboral o el sistema de subsidis estatals, el període de contracció econòmica absoluta podria derivar en un escenari de col·lapse social i substitució demogràfica accelerada, en lloc d’una transició cap a l’alta productivitat.

Desacoblament entre mercat laboral i fluxos migratoris

En una economia sobirana o normalitzada, si l’oferta de feina precària s’enfonsa (perquè tanquen hotels i escorxadors), la immigració s’atura orgànicament perquè no hi ha incentius econòmics per venir.

El factor metròpoli: Si el control de l’asil, els visats, l’arrelament i la distribució territorial de la immigració depèn exclusivament de l’Estat central, els fluxos migratoris deixen d’estar correlacionats amb la necessitat real del mercat laboral català.

Encara que Catalunya destruís el 35% de l’ocupació de baixa qualificació (l’objectiu teòric del xoc), l’Estat podria continuar derivant o facilitant l’arribada de població migrant cap a Catalunya per lògiques de redistribució interna espanyola, compromisos internacionals o altres raons menys confessables. El resultat seria un augment massiu de la població inactiva o en situació irregular, totalment desconnectada del teixit productiu de la regió.

Perill d’èxode de la població nativa i qualificada

La contracció forçada del PIB i el tancament d’empreses generaria un període de gran inestabilitat. En un context de col·lapse dels sectors tradicionals i manca de sobirania per revertir la situació amb polítiques industrials pròpies (perquè els fons o la regulació depenen de Madrid), la població nativa i, sobretot, el talent jove altament qualificat optaria per l’emigració cap al nord d’Europa o cap a la mateixa capital de l’Estat (Madrid), on es concentren els efectes de capitalitat.

Es produiria un doble efecte demogràfic asimètric: mentre el país perd capital humà autòcton i format (que marxa per la crisi de transició), continua absorbint població de vulnerabilitat alta enviada o gestionada des de l’exterior.

La immigració com a vàlvula d’escapament de tensions de l’Estat

Des d’aquesta perspectiva d’anàlisi geopolítica, la metròpoli pot utilitzar la perifèria econòmicament més dinàmica (o tradicionalment contestatària, com Catalunya) per desviar o diluir les tensions socials:

• Pressió sobre els serveis públics catalans: Enviar o concentrar fluxos migratoris en un territori que està aplicant una reconversió industrial i que ja pateix un dèficit fiscal crònic (l’espoli fiscal que l’Informe Fènix també assenyala de fons) satura immediatament la sanitat, l’educació i els serveis socials de la Generalitat.

• Efecte amortidor: Les tensions socials derivades de la manca d’habitatge o de la saturació d’ajuts es queden a Catalunya, desgastant l’administració autòctona i diluint la cohesió social interna que seria necessària per a qualsevol projecte d’emancipació nacional o econòmica.

Impacte definitiu sobre la llengua catalana

Si el país perd població autòctona per l’emigració forçada de la crisi, l’Estat bloqueja la capacitat de la Generalitat per imposar de veritat el requisit del català (per vies judicials o mitjançant lleis bàsiques estatals) i, a més, els fluxos migratoris no s’aturen, ens aboquem a una minorització accelerada: l’exigència de la llengua esdevé impossible d’aplicar a la pràctica. Una massa de població nouvinguda desocupada o en l’economia informal (submón que creixeria arran del tancament d’empreses legals) adoptaria exclusivament el castellà com a llengua vehicular de supervivència o d’interrelació amb l’Estat.

El català perdria la seva condició d’eina d’ascens social, ja que el mercat laboral formal s’hauria encongit i l’administració catalana no tindria el poder coactiu real per fer complir la legislació lingüística en un entorn socialment fragmentat.

Si s’afegeix la premissa de la dependència política, el pla de l’Informe Fènix esdevé una trampa mortal per al país a curt termini. El que sobre el paper és una destrucció creativa per obligar les empreses a automatitzar-se i pagar més de 29.000 €, a la pràctica esdevé una destrucció a seques:

• El teixit empresarial propi de baixa productivitat es destrueix.

• Els salaris no pugen perquè l’oferta de mà d’obra desocupada segueix creixent per decisió de la metròpoli.

• La pressió demogràfica no disminueix, sinó que augmenta la ràtio de dependència (més persones depenent d’uns serveis públics catalans empobrits i amb menys recaptació pel tancament d’empreses).

Això demostra que, des del punt de vista d’aquest anàlisi crític, les mesures econòmiques radicalment transformadores de l’Informe Fènix són inaplicables o contraproduents sense el control previ i efectiu del poder polític, de les fronteres i de la caixa fiscal del país. Sense sobirania, el xoc econòmic no crea un Fènix, sinó que accelera la assimilació i la degradació del territori.

Enfilall