Ohkwá:ri-tón

El Capitalisme del Desastre

Klein argumenta que les polítiques econòmiques de l’escola de Chicago (liderades per Milton Friedman) no s’han imposat democràticament, sinó a través d’un mètode que ella anomena capitalisme del desastre.

Aquest procés consta de tres fases:

• El Xoc: Es produeix una crisi massiva (un cop d’estat, una guerra, un desastre natural o una crisi financera).

• La Paràlisi: La població està massa commocionada i desorientada per reaccionar.

• La Teràpia de Xoc: Mentre la societat intenta recuperar-se, els governs apliquen reformes radicals (privatitzacions, retallades socials i desregulació) que en condicions normals serien rebutjades.

Fonaments psicològics: Ewen Cameron

Klein estableix un paral·lelisme inquietant entre l’economia i la psiquiatria. Cita els experiments del Dr. Ewen Cameron als anys 50 (finançats per la CIA), que utilitzava descàrregues elèctriques i aïllament per esborrar la ment dels pacients i intentar reescriure la seva personalitat.

L’autora sosté que el neoliberalisme fa el mateix a escala social: busca netejar la pissarra de l’Estat per reconstruir l’economia des de zero segons el model de lliure mercat total.

Casos d’estudi analitzats

Klein documenta diversos moments històrics on s’hauria aplicat aquesta doctrina:

• Xile (1973): El cop d’estat d’Augusto Pinochet contra Salvador Allende va ser el laboratori inicial. Mentre la repressió i la tortura (el xoc físic) paralitzaven la societat, els Chicago Boys implementaven una privatització radical de l’economia.

• Rússia (1991): Després de la caiguda de la Unió Soviètica, la teràpia de xoc econòmica va crear una classe d’oligarques i va empobrir milions de persones pràcticament de la nit al dia.

• L’Iraq (2003): La invasió dels EUA no només va ser militar (Shock and Awe), sinó que va anar seguida d’una ordre de privatització total de l’economia iraquiana mentre el país estava en flames.

• Nova Orleans (2005): Després de l’huracà Katrina, Klein observa com es van aprofitar les inundacions per tancar les escoles públiques i substituir-les per escoles xàrter (privades).

Crítiques i impacte

Tot i que el llibre va ser un supervendes global, també va rebre crítiques:

Dels economistes llibertaris: Acusen Klein de simplificar en excés les teories de Milton Friedman i de barrejar la corrupció política amb el lliure mercat.

De rigor històric: Alguns historiadors argumenten que algunes de les crisis citades no van ser planificades per implementar reformes, sinó que les reformes van ser intents (encertats o no) de solucionar les crisis.

L’obra de Klein ha passat a formar part del vocabulari de la resistència antiglobalització. La seva principal aportació és la denúncia de la instrumentalització de la por i el trauma per modificar l’estructura social sense el consentiment de la ciutadania. Segons Klein, la millor defensa contra aquesta doctrina és el coneixement del mètode: estar alerta quan els governs demanen sacrificis excepcionals en moments de caos.

Enfilall