Els Chicago Boys van ser un grup d’economistes xilens (uns 25 aproximadament) que, entre les dècades de 1950 i 1970, es van formar a la Universitat de Chicago sota la tutela de Milton Friedman i Arnold Harberger.
La seva rellevància històrica rau en el fet que van ser els arquitectes de la transformació radical de l’economia xilena durant la dictadura militar d’Augusto Pinochet, convertint Xile en el primer laboratori mundial del neoliberalisme.
L’Origen: El Conveni
A mitjans dels anys 50, el govern dels EUA va finançar un programa d’intercanvi acadèmic entre la Universitat de Chicago i la Universitat Catòlica de Xile. L’objectiu era contrarestar les idees desenvolupamentistes i d’esquerres que predominaven a llatinoamèrica (com les de la CEPAL) mitjançant la formació d’una elit intel·lectual favorable al lliure mercat.
El context: El Totxo
Abans del cop d’estat de 1973 contra Salvador Allende, els Chicago Boys ja havien redactat un extens programa econòmic conegut popularment com El Ladrillo (El Totxo). Quan els militars van prendre el poder, no tenien un pla econòmic propi i van adoptar aquest manual per reorganitzar el país des de zero.
La Teràpia de Xoc
Un cop instal·lats en llocs clau del govern (com el Ministeri d’Hisenda o el Banc Central), van aplicar les teories de l’Escola de Chicago amb una velocitat i contundència extremes:
- Privatització massiva: Es van vendre centenars d’empreses estatals a mans privades (excepte el coure, que es va mantenir sota control militar).
- Desregulació financera: Eliminació de controls de preus i barreres a la importació.
- Retallada de la despesa pública: Reducció dràstica dels pressupostos en educació, salut i serveis socials per frenar la inflació.
- Obertura comercial: Reducció dels aranzels per integrar Xile en el mercat global.
El Miracle de Xile vs. el Cost Social
L’aplicació d’aquestes polítiques va generar resultats molt divisius que encara avui s’estudien:
Els defensors (inclòs Friedman): Van parlar del Miracle de Xile perquè van aconseguir controlar la hiperinflació, van diversificar les exportacions i van posar les bases d’un creixement sostingut del PIB que va situar Xile com l’economia més estable de la regió.
Els crítics (inclosa Naomi Klein): Argumenten que aquest miracle només va ser possible gràcies a la repressió brutal de la dictadura, que va impedir qualsevol oposició sindical o social. Això va provocar un augment salvatge de la desigualtat, la destrucció de la indústria nacional i la precarització dels drets laborals.
Llegat Global
L’èxit macroeconòmic de l’experiment xilè va servir d’inspiració per a les reformes de Margaret Thatcher al Regne Unit i Ronald Reagan als EUA durant els anys 80. Els Chicago Boys van demostrar que les teories acadèmiques de Chicago podien aplicar-se a la realitat, obrint la porta a l’era de la globalització neoliberal que dominaria el món fins a la crisi del 2008.
Dada curiosa: Molts d’aquests economistes encara ocupen llocs de gran influència en acadèmies, consells d’administració i institucions financeres a Xile, mantenint viu l’esperit de la seva formació a Chicago.
Enfilall
Deixa un comentari…