L’interès de Salvador Dalí per L’Àngelus de Jean-François Millet no va ser una simple admiració artística, sinó una autèntica obsessió que el va portar a escriure un dels assajos més fascinants de la història de l’art: El mite tràgic de ‘L’Àngelus’ de Millet (cast).
Aquest llibre és la culminació de l’aplicació del seu mètode paranoic-crític a una obra d’art aliena. El text va ser escrit per Dalí entre 1932 i 1935, però el manuscrit es va perdre durant la Segona Guerra Mundial i no es va publicar fins al 1963. En ell, Dalí explica com una imatge aparentment pietosa i tranquil·la (dos camperols resant en un camp de patates) li provocava una angoixa inexplicable i visions eròtiques i violentes.
L’Anàlisi de Dalí (Mètode Paranoic-Crític)
Dalí rebutja la interpretació tradicional del quadre i proposa una lectura basada en el subconscient:
- La Dona com a Mantis Religiosa: Per a Dalí, la figura femenina no està resant, sinó que adopta una postura d’atac. La compara amb la mantis religiosa que devora el mascle després de la còpula. El mascle (el camperol) es protegeix amb el barret, en un gest de submissió i por a la castració.
- L’Erotisme Reprimit: Els elements del quadre (la forca clavada a la terra, el carretó, el paisatge desert) són interpretats com a símbols sexuals d’una tensió no resolta.
- El Mite de la Mort del Fill: Aquesta és la tesi més famosa del llibre. Dalí estava convençut que entre els dos personatges no hi havia un cistell de patates, sinó un petit taüt. Segons ell, els camperols no resaven per la collita, sinó pel seu fill mort.
La confirmació científica
L’any 1963, a petició de Dalí, el Museu del Louvre va realitzar una anàlisi amb raigs X de la tela original de Millet.
Sota la capa de pintura on hi ha el cistell de patates, els raigs X van revelar una forma geomètrica fosca que coincidia exactament amb la forma d’un petit taüt infantil. Millet l’havia pintat inicialment, però el va cobrir per fer l’obra més comercial o menys tràgica. Això va validar, als ulls del món, la intuïció paranoica de Dalí.
Presència en la seva obra
L’Àngelus de Millet apareix de manera recurrent en la pintura de Dalí, deformant les figures o convertint-les en roques monumentals.
- L’Àngelus arquitectònic de Millet (1933).
- Atavisme del crepuscle (1933).
- Reminiscència arqueològica de l’Àngelus de Millet (1935).
El llibre no és només una anàlisi d’un quadre; és un manifest sobre com la ment pot projectar els seus propis traumes (en el cas de Dalí, el trauma del seu germà mort, també anomenat Salvador) sobre la realitat. És una lectura essencial per entendre la ment daliniana i com el surrealisme buscava la veritat més enllà de la superfície de les coses.
Enfilall
Deixa un comentari…