Arts
-
Per entendre com es va dissenyar el forat de cuc (o wormhole) d’Interstellar, ens cal oblidar gairebé tots els clixés de la ciència-ficció tradicional. Kip Thorne va insistir que la drecera espai-temporal del film s’havia de basar estrictament en les solucions matemàtiques de les equacions de la Relativitat General d’Einstein. La drecera espai-temporal: el Pont…
-
Per fer possible que una hora al planeta de Miller equivalgui a set anys a la Terra, el físic Kip Thorne va haver de portar les equacions de la Relativitat General d’Einstein al seu límit matemàtic absolut. Si fem el càlcul, estem parlant d’un factor de dilatació temporal d’aproximadament 60.000. És a dir, el temps…
-
Per entendre la magnitud de Gargantua, ens cal submergir-nos en les equacions d’Albert Einstein i en el treball conjunt de Kip Thorne amb l’estudi d’efectes visuals Double Negative. El que veiem a la pantalla no és la invenció d’un artista digital, sinó la representació visual més precisa de la realitat que ens permet la física…
-
The Science of Interstellar és una obra fascinant on el físic teòric i premi Nobel Kip Thorne (que va ser assessor científic i productor executiu de la pel·lícula de Christopher Nolan) detalla com va construir els fonaments científics del film. El llibre és un viatge increïble perquè no es limita a dir això és real…
-
Ens trobem davant d’una mena de ceguesa selectiva on els enginyers i magnats de Silicon Valley s’enamoren de la tecnologia que apareix a les novel·les de ciència-ficció, però extirpen completament el context de misèria humana, opressió i col·lapse social on aquesta tecnologia opera. Per entendre a fons com funciona aquesta llista de la compra de…
-
El ciberpunk no és una profecia, és una advertència. Bruce Sterling El ciberpunk mai va pretendre ser una línia del temps del futur, sinó un mirall de distorsió del present en què es va escriure. D’on neix aquesta idea i per què té tanta potència? En quin context es va forjar el gènere i com…
-
El repte actual ha deixat de ser un problema purament tecnològic o ontològic (saber si una imatge és real o fabricada) per convertir-se en un desafiament profundament psicològic i cultural. En l’ecosistema actual, l’origen de la imatge ha passat a un segon terme. El que realment importa és la seva funció narrativa i com interacciona…
-
Román Gubern (Barcelona, 1934) va ser un dels primers intel·lectuals a l’estat espanyol que va passar de les aules universitàries a estudiar fenòmens de la cultura popular (com els còmics, el cinema de gènere o la televisió) amb el mateix rigor acadèmic amb què Roland Barthes o Umberto Eco ho feien a França i Itàlia.…
-
L’obra de Joan Fontcuberta no es pot entendre sense les teories de la imatge del segle XX. Ell mateix, a més de fotògraf, és un destacat teòric (autor de llibres com El beso de Judas o La fúria de les imatges). La seva pràctica artística és, literalment, un laboratori on es posen a prova les…
-
En la dècada de 1960, Roland Barthes, a través d’assaigs com El missatge fotogràfic (1961) i Retòrica de la imatge (1964), va posar les bases de la semiòtica visual. El seu objectiu era desmuntar un dels mites més perillosos de la modernitat: la idea que la fotografia és una veritat transparent i objectiva. La paradoxa…