Arts
-
La connexió entre John Berger i Susan Sontag és un dels diàlegs intel·lectuals invisibles més fascinants dels anys setanta. Tot i que treballaven de forma independent (Berger des d’una perspectiva marxista a la televisió britànica i Sontag des de la crítica cultural als Estats Units), tots dos van arribar a la mateixa conclusió: en el…
-
La idea que l’acte de fotografiar no és una reproducció neutra de la realitat, sinó una tria deliberada (on enquadrar significa triar què ensenyem i, sobretot, què decidim deixar fora), té unes arrels profundes en la teoria de la imatge anterior a Susan Sontag. Si mirem enrere, podem trobar diversos pensadors clau que van definir…
-
Susan Sontag (1933–2004) va ser una de les intel·lectuals més influents, crítiques i polifacètiques del segle XX. Assagista, novel·lista, cineasta i activista política, va capgirar la manera d’entendre la cultura de masses, l’art, la fotografia i el dolor humà a la societat contemporània. La seva gran aportació va ser el gènere de l’assaig cultural, on…
-
Pier Paolo Pasolini opera a dos nivells simultanis: d’una banda, utilitza el feixisme històric (la República de Salò) com a marc escènic, però, de l’altra, en fa una relectura per criticar el que ell anomenava el nou feixisme del seu temps (el neocapitalisme de consum). El mateix director va deixar escrita una frase clau que…
-
El cercle de la merda és, sense dubte, el bloc més incòmode, visceral i literalment vomitiu de la pel·lícula. Tanmateix, reduir-lo a una mera provocació escatològica seria errar el tret. Per a Pier Paolo Pasolini, la coprofàgia (l’acte de menjar excrements) és el cor conceptual de la seva crítica econòmica. És la metàfora perfecta, gairebé…
-
La institucionalització de l’anarquia del poder, es concreta en una de les paradoxes més angoixants que planteja la pel·lícula. L’expressió anarquia del poder (un concepte que el mateix Pasolini utilitza en les seves entrevistes) sembla un oxímoron, però defineix perfectament la naturalesa del totalitarisme modern: la situació en què el poder absolut es pot permetre…
-
Salò no és una pel·lícula sobre el feixisme del passat (el de Mussolini), sinó una crítica ferotge al feixisme del present de Pasolini: el neocapitalisme i la societat de consum. Pasolini, a través dels seus escrits periodístics (recollits a Escrits corsaris), defensava que el capitalisme de consum havia aconseguit una devastació cultural i antropològica molt…
-
Ens endinsem en una de les obres més radicals, extremes i polítiques de la història del cinema: Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), l’última pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, estrenada pòstumament poc després del seu brutal (i encara misteriós) assassinat a la platja d’Òstia. Pasolini utilitza la novel·la inacabada del Marquès de Sade…
-
El còmic de Sam Balluga és una de les grans joies oblidades de la historieta d’humor i de gènere negre dels anys setanta i vuitanta a l’estat espanyol. Va néixer en ple boom del còmic per a adults de la Transició i reflecteix molt bé l’esperit d’aquella època: irreverent, paròdic, amb molta personalitat i influenciat…
-
RanXerox (originalment anomenat Rank Xerox) és un còmic de culte italià creat a finals dels anys 70 pel guionista Stefano Tamburini i el dibuixant Andrea Pazienza, tot i que va assolir el seu màxim esplendor visual i reconeixement internacional gràcies al detallat i potent dibuix de Tanino Liberatore. Ens trobem davant d’una de les obres…