Mastodon

Arts

  • Gargantua

    Gargantua

    Per entendre la magnitud de Gargantua, ens cal submergir-nos en les equacions d’Albert Einstein i en el treball conjunt de Kip Thorne amb l’estudi d’efectes visuals Double Negative. El que veiem a la pantalla no és la invenció d’un artista digital, sinó la representació visual més precisa de la realitat que ens permet la física…

    Read more →

  • La ciència d’Interstellar

    The Science of Interstellar és una obra fascinant on el físic teòric i premi Nobel Kip Thorne (que va ser assessor científic i productor executiu de la pel·lícula de Christopher Nolan) detalla com va construir els fonaments científics del film. El llibre és un viatge increïble perquè no es limita a dir això és real…

    Read more →

  • Terrorisme de disseny

    Ens trobem davant d’una mena de ceguesa selectiva on els enginyers i magnats de Silicon Valley s’enamoren de la tecnologia que apareix a les novel·les de ciència-ficció, però extirpen completament el context de misèria humana, opressió i col·lapse social on aquesta tecnologia opera. Per entendre a fons com funciona aquesta llista de la compra de…

    Read more →

  • El ciberpunk és un avís

    El ciberpunk no és una profecia, és una advertència. Bruce Sterling El ciberpunk mai va pretendre ser una línia del temps del futur, sinó un mirall de distorsió del present en què es va escriure. D’on neix aquesta idea i per què té tanta potència? En quin context es va forjar el gènere i com…

    Read more →

  • Nihilisme visual

    Nihilisme visual

    El repte actual ha deixat de ser un problema purament tecnològic o ontològic (saber si una imatge és real o fabricada) per convertir-se en un desafiament profundament psicològic i cultural. En l’ecosistema actual, l’origen de la imatge ha passat a un segon terme. El que realment importa és la seva funció narrativa i com interacciona…

    Read more →

  • Román Gubern: la síntesi

    Román Gubern (Barcelona, 1934) va ser un dels primers intel·lectuals a l’estat espanyol que va passar de les aules universitàries a estudiar fenòmens de la cultura popular (com els còmics, el cinema de gènere o la televisió) amb el mateix rigor acadèmic amb què Roland Barthes o Umberto Eco ho feien a França i Itàlia.…

    Read more →

  • Joan Fontcuberta

    Joan Fontcuberta

    L’obra de Joan Fontcuberta no es pot entendre sense les teories de la imatge del segle XX. Ell mateix, a més de fotògraf, és un destacat teòric (autor de llibres com El beso de Judas o La fúria de les imatges). La seva pràctica artística és, literalment, un laboratori on es posen a prova les…

    Read more →

  • Barthes: missatge sense codi

    En la dècada de 1960, Roland Barthes, a través d’assaigs com El missatge fotogràfic (1961) i Retòrica de la imatge (1964), va posar les bases de la semiòtica visual. El seu objectiu era desmuntar un dels mites més perillosos de la modernitat: la idea que la fotografia és una veritat transparent i objectiva. La paradoxa…

    Read more →

  • La imatge com a mercaderia

    La connexió entre John Berger i Susan Sontag és un dels diàlegs intel·lectuals invisibles més fascinants dels anys setanta. Tot i que treballaven de forma independent (Berger des d’una perspectiva marxista a la televisió britànica i Sontag des de la crítica cultural als Estats Units), tots dos van arribar a la mateixa conclusió: en el…

    Read more →

  • Crítica de la imatge

    La idea que l’acte de fotografiar no és una reproducció neutra de la realitat, sinó una tria deliberada (on enquadrar significa triar què ensenyem i, sobretot, què decidim deixar fora), té unes arrels profundes en la teoria de la imatge anterior a Susan Sontag. Si mirem enrere, podem trobar diversos pensadors clau que van definir…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.