El desenllaç d’Interstellar i el significat de l’equació que obsessiona el professor Brand, exigeix abandonar la física clàssica i endinsar-nos en les teories més avançades: la teoria de cordes i la cosmologia de branes.
Kip Thorne va utilitzar conceptes reals de la física teòrica moderna per justificar com la humanitat podria arribar a controlar la gravetat per salvar-se.
El gran conflicte de la física: relativitat vs. quàntica
El problema que intenta resoldre el professor Brand a la pel·lícula és el mateix que porta de cap els físics del nostre món real: unificar les dues grans teories de la física.
La Relativitat General d’Einstein funciona perfectament per a coses gegantines (estrelles, galàxies, la gravetat a gran escala), on l’espai-temps és suau i corbat.
La Mecànica Quàntica funciona a la perfecció per a coses microscòpiques (àtoms, partícules subatòmiques), on tot és caòtic i probabilístic.
El problema és que són incompatibles entre si. Només hi ha un lloc a l’univers on ens veiem obligats a utilitzar les dues teories alhora: la singularitat d’un forat negre, on una massa gegantina (relativitat) està comprimida en un punt infinitament petit (quàntica). Per això en Cooper necessita enviar les dades quàntiques des de l’interior de Gargantua; sense elles, l’equació de la gravetat no es pot resoldre.
El Bulk i la nostra Brane (membrana)
Per fer possible la manipulació de la gravetat, Kip Thorne es va basar en els models científics de la física Lisa Randall. Segons aquesta visió de la teoria de cordes, el nostre univers de quatre dimensions (tres d’espai i una de temps) no ho és tot.
La Brane (membrana): És el nostre espai-temps. Ens ho podem imaginar com una fulla de paper bidimensional flotant en una habitació tridimensional. Nosaltres estem atrapats en aquesta membrana.
El Bulk (hiperespai): És l’espai de cinc dimensions (quatre espacials i una temporal) on sura el nostre univers. Per a nosaltres, el Bulk és completament invisible i inaccessible de manera directa.
Per què la gravetat és la clau?
A la física ens trobem amb un misteri: per què la gravetat és tan increïblement feble en comparació amb les altres forces de la natura? Un simple imant de nevera pot vèncer la gravetat de tot el planeta Terra.
La teoria de cordes dona una resposta elegant que Thorne utilitza a la pel·lícula: les partícules de la matèria i de forces com l’electromagnetisme són cordes obertes. Els seus extrems estan enganxats a la nostra membrana, de manera que no poden sortir de les nostres tres dimensions.
En canvi, el gravitó (la partícula teòrica que transmet la gravetat) és una corda tancada en forma d’anell. Com que no té extrems lliures, no està lligat a la nostra membrana i es pot moure lliurement pel Bulk (la cinquena dimensió).
Això explica per què la gravetat és tan feble al nostre món: s’està filtrant cap a la cinquena dimensió. Però també significa una cosa revolucionària en l’argument de la pel·lícula: la gravetat és l’única força que pot creuar d’una dimensió a una altra.
El Tesseracte i les anomalies gravitatòries
Quan els Éssers del Bulk (que en realitat són humans del futur que han après a viure en cinc dimensions) volen ajudar la humanitat, no poden trucar per telèfon ni enviar un missatge de llum, perquè aquestes forces no poden sortir de la seva línia temporal. L’únic que poden fer és empènyer el teixit de l’espai-temps amb la gravetat.
Això és el que provoca les anomalies al principi de la pel·lícula (els canvis geomètrics en la caiguda de la pols a l’habitació de la Murph o les anomalies geomagnètiques que desvien els drons).
A l’interior de Gargantua, Cooper entra al Tesseracte. Un tesseracte real és un hipercub de quatre dimensions espacials. El que fan els éssers del futur és agafar el temps (que per a ells és una dimensió física on es poden moure endavant i endarrere com qui camina per un passadís) i plegar-lo en forma d’habitació tridimensional accessible per a en Cooper.
Quan en Cooper empeny les agulles del rellotge de la seva filla des de dins del Tesseracte, el que està fent és enviar ones gravitatòries a través del Bulk cap al passat de la nostra membrana. En resoldre l’equació gràcies a aquestes dades, la humanitat aprèn a controlar aquestes anomalies, aconseguint apagar parcialment la gravetat de la Terra per poder enlairar les immenses estacions espacials sense necessitat de cremar quantitats impossibles de combustible.
Enfilall
Deixa un comentari…