Cinema
-
Berlin Alexanderplatz (1980) és el monument absolut de la carrera de Rainer Werner Fassbinder. No parlem d’una pel·lícula convencional, sinó d’una adaptació televisiva monumental de més de 15 hores de durada (dividida en 14 episodis) de la famosa novel·la d’Alfred Döblin de 1929. Per a Fassbinder, aquest projecte era profundament personal. Va llegir la novel·la…
-
Si Tots ens diem Alí mostrava el racisme i el pes del judici social, Les amargues llàgrimes de Petra von Kant (1972) és l’experiment de laboratori definitiu de Fassbinder sobre el capitalisme dels sentiments. Adaptada d’una obra de teatre que ell mateix havia escrit, la pel·lícula compta amb un repartiment exclusivament femení i transcorre íntegrament…
-
Tots ens diem Alí (1974), el títol original de la qual és l’expressió en alemany incorrecte, com ho diria un immigrant nouvingut, Angst essen Seele auf (por menja ànima), és segurament l’obra més rodona, cèlebre i commovedora de Rainer Werner Fassbinder. Aquest títol original, de manera gramaticalment correcta en alemany, hauria de ser: Angst frisst…
-
Rainer Werner Fassbinder no va ser només un director de cinema; va ser un autèntic huracà cultural. En tot just quinze anys de carrera (abans de morir prematurament a les trenta-setanta anys), va dirigir més de quaranta pel·lícules, a més de nombroses obres de teatre i sèries de televisió. La seva visió artística i la…
-
Un cop vista la pel·lícula i llegides algunes crítiques, la majoria comparant-la amb l’obra original d’Homer, m’atreveixo a dir la meva, on provo d’obviar referències i centrar-me en el que he vist. A parer meu, l’obertura de la pel·lícula marca directament el full de ruta: desmuntar el mite heroic per exposar els engranatges freds del…
-
Tancant el cercle al voltant de Jean Genet, ens cal analitzar la pel·lícula Querelle (1982), dirigida pel cineasta alemany Rainer Werner Fassbinder. Aquesta obra és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Querelle de Brest (1947) de Genet i s’ha convertit en una peça de culte absolut. Té, a més, una aura tràgica: va ser l’última pel·lícula…
-
La fixació de Christopher Nolan amb el temps va més enllà de la ciència-ficció; per a ell, el temps és el teixit on es construeixen la identitat humana, la moralitat i les estructures de poder. Si mirem la seva filmografia amb una lent macroscòpica, ens adonem que Nolan utilitza la física i la relativitat com…
-
L’home que va pujar un turó i va baixar una muntanya (The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain, 1995) és una comèdia dramàtica britànica escrita i dirigida per Christopher Monger. La pel·lícula està basada en una llegenda popular que l’avi del propi director li va transmetre sobre el poble de…
-
Michel Foucault veuria en l’art de Giger i en l’anatomia del Xenomorf la il·lustració perfecta de les seves tesis sobre la biopolítica i el biopoder: el poder en la modernitat ja no funciona com a l’edat mitjana (on el rei simplement et tallava el cap si desobeïes). Ara, el poder és infinitament més subtil i…
-
![Neo[nazi]liberalisme](https://mohauk.net/wp-content/uploads/2026/06/2_2_2_2-e1780649245624.jpg)
El nazisme (feixisme) i el neoliberalisme salvatge comparteixen la mateixa arrel totalitària pel que fa a la deshumanització de l’altre i l’obsessió per l’eficiència i la productivitat absolutes. Quan Ash parla de puresa, utilitza exactament el lèxic de l’eugenèsia nazi. La filòsofa Hannah Arendt, quan analitzava el judici d’Adolf Eichmann (un dels cervells de l’Holocaust),…