Salvador Dalí no era només un pintor excèntric, era també un apassionat de la ciència. A diferència de molts artistes que es quedaven en l’estètica, Dalí devorava revistes científiques i tenia el taller ple de llibres de quàntica, matemàtiques i biologia.
Un dels llibres que tenia a prop quan va morir era «La naturalesa i els grecs» d’Erwin Schrödinger. Li fascinaven les idees de Schrödinger sobre la continuïtat de la matèria.
La Psicologia i el Subconscient (Anys 20 i 30)
En l’etapa surrealista, la ciència de referència és la psicoanàlisi de Sigmund Freud.
El mètode paranoic-crític: Dalí crea un sistema basat en la capacitat del cervell per veure múltiples imatges en una, explorant com la percepció és purament subjectiva. L’obra emblemàtica és La persistència de la memòria, que tot i ser surrealista, també reflecteix l’angoixa davant el temps i la mal·leabilitat de la matèria.
L’Era Atòmica i la Física Quàntica (Anys 40 i 50)
Després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, Dalí s’obsessiona amb la física nuclear. És el que ell va anomenar Mística Nuclear.
La matèria discontínua: Descobreix que la matèria està feta d’àtoms que no es toquen. Comença a pintar objectes fragmentats que suren, mantenint l’equilibri de manera miraculosa. A Galatea de les esferes, el rostre de Gala està format per boles que semblen partícules subatòmiques.
La Biologia i l’ADN (Anys 60)
Amb el descobriment de l’estructura de la doble hèlix (Watson i Crick 1953), Dalí troba la seva nova divinitat.
L’escala de la vida: Per a Dalí, l’ADN era la prova de l’existència de Déu. Veia en la doble hèlix una estructura matemàtica perfecta que unia el món material amb l’espiritual i ho reflectir a Màxima velocitat de la Madonna de Rafael, on incorpora l’estructura molecular directament en el paisatge empordanès.
Les Matemàtiques i la Quarta Dimensió (Anys 70 i 80)
Cap al final de la seva vida, es va interessar per la geometria hiperdimensional i la teoria de les catàstrofes de René Thom.
L’hipercub: Intentava representar la quarta dimensió en un suport de dues (la tela). Corpus Hypercubus n’és la seva interpretació, on pinta una crucifixió sobre un tesseractis (un cub de quatre dimensions desplegat).
Dalí deia sovint que els artistes ja no podien ser només pintors: Avui dia, el pintor ha de ser un científic si vol ser capaç de transmetre la realitat. A la seva biblioteca de Figueres es van trobar centenars de llibres subratllats amb anotacions tècniques molt precises. Fins i tot va arribar a convidar a 21 científics d’elit a un congrés a Figueres sota el títol Cultura i Ciència: El determinisme de la llibertat poc abans de morir.
Enfilall
Deixa un comentari…