La història de l’autor de El tercer ull és un dels relats de suplantació d’identitat més estrambòtics de la història literària. És la crònica de com un home de Devon que mai havia sortit d’Anglaterra va convèncer el món que era un lama tibetà.
L’home darrere de Lobsang Rampa es deia Cyril Henry Hoskin. Va néixer el 1910 a Plympton, Devon (Anglaterra). La seva vida era radicalment oposada a la d’un monjo oriental: era fill d’un instal·lador de sanitaris, treballava en una empresa de fabricació d’aparells quirúrgics i, més tard, en una agència de correspondència. No tenia estudis superiors ni cap connexió coneguda amb l’orientalisme fins a la maduresa.
El naixement de Lobsang Rampa
A mitjans dels anys 40, Hoskin va començar a canviar de personalitat. Es va afaitar el cap, es va posar túniques i va començar a utilitzar pseudònims com Dr. Kuan-suo. Finalment, el 1956, va enviar el manuscrit de The Third Eye a l’editorial Secker & Warburg.
El llibre va ser un èxit de vendes immediat, però l’editorial tenia dubtes. Van demanar a experts en el Tibet que l’entrevistessin. Hoskin/Rampa es va negar a parlar tibetà o xinès, afirmant que havia sofert un bloqueig traumàtic a causa de les tortures dels japonesos durant la guerra que li havien fet oblidar la seva llengua materna.
La investigació de 1958
Davant la sospita que el llibre era un frau, diversos acadèmics (entre ells el famós explorador Heinrich Harrer) van contractar un detectiu privat, Clifford Burgess. La investigació va ser demolidora:
El detectiu va localitzar Hoskin vivint a Irlanda amb el nom de Carl Kuon Suo, va demostrar que Hoskin mai havia tingut passaport (per tant, mai havia posat un peu al Tibet) i va descobrir que el seu coneixement del Tibet provenia exclusivament de la seva col·lecció de llibres de la biblioteca local.
La Transmigració: La defensa de Hoskin
Quan el diari Daily Mail va publicar la veritat el 1958, Hoskin no es va retractar. En lloc de confessar el frau, va oferir una explicació encara més increïble: la transmigració d’ànimes.
Va explicar que un dia, mentre intentava fotografiar un mussol al seu jardí de Surrey, va caure d’una pomera i va quedar inconscient. En aquell moment, l’esperit de Lobsang Rampa (que buscava un cos occidental per difondre els seus coneixements) va entrar en ell. Segons Hoskin, ell només era un hoste que havia cedit el seu cos al monjo tibetà. Aquesta explicació li va permetre seguir escrivint llibres (en va publicar una vintena més) sota el nom de Rampa fins a la seva mort.
Hoskin va morir a Calgary, Canadà, el 1981, mantenint la seva identitat tibetana fins a l’últim alè.
Per als tibetòlegs, Hoskin va fer molt de mal, ja que va difondre una visió distorsionada, màgica i plena d’errors del budisme i la cultura tibetana, però molts lectors argumenten que, encara que la biografia fos falsa, els seus llibres tenen un valor espiritual que ha ajudat milers de persones a interessar-se per la meditació i la metafísica.
Curiosament, el govern tibetà a l’exili ha hagut de desmentir oficialment les obres de Rampa en diverses ocasions, tot i que reconeixen que, indirectament, va posar el Tibet en el mapa mental d’Occident durant la Guerra Freda.
Enfilall
Deixa un comentari…