La visió de Penrose és gairebé mística, però intentant mantenir els peus dins de les matemàtiques i la física més dura. Aquesta sensació de La Força ve de la idea que la ment no és un programa instal·lat en un ordinador de carn, sinó que està connectada al teixit mateix de l’univers.
No som calculadores, som traductors
Si el cervell fos només un ordinador, podríem copiar la consciència en un USB. Penrose diu que no. Ell creu que la consciència és un fenomen físic real, com la gravetat o l’electromagnetisme. Segons ell, el cervell no crea la ment del no res, sinó que té l’estructura perfecta per sintonitzar o interactuar amb processos que ja estan passant a l’escala quàntica.
El misteri del Pampallugueig
Segons la seva teoria (Orch-OR), la consciència no és un flux continu, sinó una successió rapidíssima de moments de comprensió o il·luminació (uns 40 cops per segon). Cada vegada que la física quàntica col·lapsa dins les teves neurones, hi ha un petit acte de consciència. És com si la realitat s’anés creant i recreant constantment a través de nosaltres.
La connexió amb el Tot
- Si la consciència depèn de la gravetat quàntica (l’estructura de l’espai i el temps)…
- I la gravetat quàntica és la que manté unit tot l’univers…
- Llavors la consciència està lligada a les lleis fonamentals del cosmos.
Però la majoria de científics diuen: «Roger, ets un geni de la física, però t’has passat de frenada».
El problema del Calent i Humit: Els ordinadors quàntics actuals s’han de mantenir a temperatures de gairebé zero absolut perquè no fallin. El cervell és una massa calenta i plena de líquid; la majoria creu que qualsevol efecte quàntic s’hi destruiria a l’instant per culpa de l’entropia (el desordre).
Penrose és com el científic que intenta explicar l’esperit a través de les equacions d’Einstein. Per a ell, no som màquines de processar dades, som éssers que participem en la geometria de l’univers.
És una idea romàntica: la nostra capacitat d’entendre un acudit o de sentir una emoció seria possible gràcies a la mateixa força que manté unides les estrelles.
Enfilall
Deixa un comentari…