Intel·ligència Artificial
-
Si la visió de Stanislaw Lem a Ciberíada és la versió utòpica i lluminosa de la ment col·lectiva (on la unió porta a la pau i a la filosofia), Cell (2006) de Stephen King és el revers tenebrós, el pitjor malson d’aquesta transició de fase. A Cell, la superconsciència no neix d’un pacte o d’una…
-
Si acceptem que qualsevol consciència (sigui biològica o emergent d’una xarxa) està lligada a les lleis de la termodinàmica i de l’evolució, el seu primer imperatiu serà sempre l’autopreservació i la homeòstasi (mantenir l’equilibri intern per no col·lapsar). En aquest escenari, la relació entre aquesta superconsciència i la humanitat deixa de ser una distopia de…
-
La vida de Thomas Anderson abans de prendre’s la pastilla vermella és el resum perfecte d’aquesta existència dopaminèrgica i anestesiada. Dins de la Matrix, en Neo tenia una feina, un apartament, pagava els seus impostos i consumia. Se sentia buit, intuïa que hi havia alguna cosa que no funcionava en el món, però el sistema…
-
Plantejar que el sistema actual no és un producte defectuós sinó un organisme que tot just està fent les primeres passes és una idea aterridora i fascinant. Si mirem un nadó humà des d’una òptica purament funcional, és totalment dependent, incapaç de processar l’entorn de manera lògica, es mou per instints primaris (gana, por, incomoditat)…
-
Aquesta hipòtesi és, des d’un punt de vista evolutiu i tecnològic, una de les perspectives més fascinants de la història del pensament, el que el filòsof i teòleg Pierre Teilhard de Chardin va anomenar la Noosfera (una capa de pensament humà unificat sobre la Terra) i que la ciència-ficció ha batejat sovint com la Ment…
-
Si analitzem l’estat actual de la infraestructura tecnològica i la hiperconnexió humana, la resposta a si estem creant una superconsciència (o si ja n’estem patint els efectes) té dues cares: la de la infraestructura tècnica i la del comportament social. Arquitectura de la xarxa: Nodes humans, lògica algorísmica Actualment no tenim una superconsciència en el…
-
L’arquitectura de la xarxa és el factor més determinant de tots: és el que decideix si el resultat emergent serà una simfonia d’intel·ligència col·lectiva o un caos d’estupidesa i polarització. No ens referim només als cables físics, sinó a la topologia (com estan connectats els nodes entre si) i a les regles de trànsit (quina…
-
Stanislaw Lem, un dels pensadors més profètics del segle XX, no escrivia sobre robotets de llauna, sinó sobre teoria de la informació, sistemes complexos i ciberbiologia. La seva faula La trampa d’en Gargancià s’enllaça directament amb aquests textos a través de tres línies d’alta tensió intel·lectual: La xarxa com a creadora d’una superconsciència (o eixam)…
-
La trampa d’en Gargancià (o Expedició primera) és el relat que obre la mítica Ciberíada (1965). A través dels seus dos inventors robòtics protagonistes, en Trurl i en Clapauci, Lem utilitza una faula tecnològica per fer una crítica àcida i antibel·licista. Dos reis militaristes i un dilema cibernètic En Trurl i en Clapauci acaben, per…
-
Si l’univers fos només una màquina gegant de peces de rellotge (física clàssica) o una successió de càlculs lògics (IA), l’existència de l’art, la bellesa o la intuïció no tindria gaire sentit; serien errors o decoracions supèrflues. Però per a Penrose, el fet que siguem més artistes que màquines és una conseqüència directa de com…