Stanislaw Lem, un dels pensadors més profètics del segle XX, no escrivia sobre robotets de llauna, sinó sobre teoria de la informació, sistemes complexos i ciberbiologia. La seva faula La trampa d’en Gargancià s’enllaça directament amb aquests textos a través de tres línies d’alta tensió intel·lectual:
La xarxa com a creadora d’una superconsciència (o eixam)
A la faula, l’exèrcit deixa d’actuar com una suma d’individus robotitzats i es converteix en un tot orgànic quan la informació flueix sense fricció a través d’una xarxa interconnectada. Això és, literalment, el naixement d’un eixam humà (o robòtic).
Lem ens ve a dir que quan connectes milers de processadors individuals, el comportament resultant ja no depèn de les unitats individuals, sinó de l’arquitectura de la xarxa: el tot és molt més que la suma de les parts. És el que es coneix com a comportament emergent, que es produeix quan un grup d’elements simples interaccionen entre ells seguint unes regles molt bàsiques, i de cop i volta, a escala col·lectiva, apareix un patró complex, intel·ligent o completament imprevist que cap dels elements individuals posseïa ni planejava.
En el relat de Lem, la interconnexió de l’exèrcit provoca una il·luminació intel·lectual (descobreixen que la guerra és absurda). En canvi, el hackeig de l’eixam humà real que vivim cada dia sembla anar en la direcció oposada: la hiperconnexió actual s’utilitza sovint per viralitzar el caos, desinformar i teledirigir la massa cap a conductes irracionals o polars.
Qui controla el botó de l’eixam?
La trampa d’en Gargancià gira al voltant de la mateixa pregunta angoixant: Qui té l’accés d’administrador al sistema?
A la realitat actual, el hackeig de l’eixam humà apunta a actors nocius, algorismes d’interès corporatiu o estats que manipulen els corrents d’opinió col·lectiva. A la ficció de Lem, els reis es pensaven que tenien el control del botó (creien que la xarxa els faria més obedients), però el sistema es va independitzar dels seus creadors gràcies a l’autoorganització (emergència).
El que Stanislaw Lem va escriure com una paràbola l’any 1965 és la descripció exacta de la nostra realitat actual de xarxes socials i algorismes. La paradoxa és que, mentre que en el llibre de Lem l’eixam es rebel·la de forma intel·ligent per salvar-se de la bogeria dels seus líders, el hackeig de l’eixam humà contemporani corre el risc de fer el contrari: desactivar el pensament crític de l’individu i arrossegar-nos a l’epidèmia.
Enfilall
Deixa un comentari…