La culpa i el trauma són els motors invisibles que transformen tant a Solaris com a la saga de Ender d’històries sobre planetes a exploracions sobre la condemna humana. En ambdues obres, l’espai exterior funciona com un catalitzador que obliga els protagonistes a materialitzar els seus fantasmes interns.
La culpa com a matèria física a Solaris
En el llibre de Lem, la culpa no és un sentiment abstracte, sinó que l’oceà de Solaris la converteix en carn.
Kris Kelvin arriba a l’estació amb el trauma del suïcidi de la seva dona, la Rheya. L’oceà extreu aquest record i crea una Rheya de neutrins, l’alienígena actua com un mirall passiu que li torna la seva imatge. El trauma es torna insuportable perquè, cada vegada que Kelvin intenta desfer-se de la còpia, l’oceà en genera una de nova, obligant-lo a reviure la pèrdua i la culpa infinitament: el bucle del suïcidi.
Kelvin estima la còpia no perquè sigui la Rheya real, sinó perquè és la seva segona oportunitat de salvar-la, per això es queda a Solaris esperant un miracle que no sap si arribarà. Lem ens planteja que la culpa ens fa esclaus d’una versió idealitzada i dolorosa del passat que no ens deixa veure el present.
El trauma del Xenocidi a Ender
En el cas d’Ender Wiggin, el trauma neix de l’engany. Ender destrueix tota una civilització (els Insectors) creient que només estava jugant a un simulacre.
Tota la vida adulta d’Ender és una fugida de la seva pròpia ombra. El seu trauma el porta a inventar una nova religió o professió: l’Orador dels Morts, que consisteix a explicar la veritat d’una vida sense jutjar-la, com una forma d’expiar la seva culpa per l’aniquilació d’una espècie.
El drama d’Ender és que la seva capacitat per entendre l’enemic (la seva empatia) és el que li va permetre destruir-lo, i és el que ara el tortura perquè entén perfectament la magnitud del que ha fet i la raó per la que dedica segles a buscar un lloc on la Reina Rusc pugui tornar a néixer.
Mentre que a Solaris la culpa és un laberint sense sortida que demostra que som presoners de la nostra pròpia ment, a Ender el Xenocida el trauma és el motor d’una transformació moral.
Lem ens diu que el trauma ens incapacita per al contacte real amb l’univers; Card suggereix que només a través d’enfrontar-nos al nostre trauma podem arribar a comprendre realment a l’altre.
Enfilall
Deixa un comentari…