Mastodon

Filosofia

  • Marat i Sade lliures

    Per ampliar aquest duel filosòfic de primer ordre, ens cal contextualitzar el marc conceptual que el filòsof Isaiah Berlin va descriure el 1958 a Dos conceptes de llibertat, i veure com l’obra de Peter Weiss es converteix en una de les millors representacions teatrals d’aquesta duresa intel·lectual. La confrontació entre Marat i Sade no és…

    Read more →

  • Marat · Sade: el laboratori

    Centrar-nos en el vessant de la filosofia política de Marat/Sade és, de fet, obrir el meló de les grans tensions ideològiques de la modernitat. L’obra de Peter Weiss funciona com un laboratori de teoria política on es contraposen de manera salvatge el col·lectivisme revolucionari i l’individualisme nihilista. Llibertat positiva vs. llibertat negativa L’obra avança el…

    Read more →

  • Marat · Sade

    Marat · Sade

    Marat/Sade (el títol complet original és quilomètric: La persecució i l’assassinat de Jean-Paul Marat representats pel grup teatral de l’hospici de Charenton sota la direcció del senyor de Sade) és una de les obres mestres del teatre del segle XX. Escrita pel dramaturg alemany Peter Weiss el 1963, l’obra és un trencaclosques polític, filosòfic i…

    Read more →

  • Porcs i Diamants II

    Moralina per a criminals: el feixisme Si entenem que la lògica de fons del capitalisme premia l’apropiació, el domini, la instrumentalització dels altres i l’absència de límits morals en favor de l’acumulació o el poder, trobem en la història de la filosofia diversos autors que han teoritzat sobre models humans que s’emmotllen a aquests requisits.…

    Read more →

  • La filosofia tampoc té temps

    La demolició del temps absolut per part de la relativitat no només va sacsejar els laboratoris de física, sinó que va fer caure els pilars de la metafísica occidental. Si el present universal no existeix i el temps és elàstic, conceptes tan humans com el passat, el futur i la causalitat (la relació de causa…

    Read more →

  • Quatre mesos a Saló

    Ens endinsem en una de les obres més radicals, extremes i polítiques de la història del cinema: Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), l’última pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, estrenada pòstumament poc després del seu brutal (i encara misteriós) assassinat a la platja d’Òstia. Pasolini utilitza la novel·la inacabada del Marquès de Sade…

    Read more →

  • Marc Aureli Management

    La literatura de gestió empresarial moderna adapta els conceptes clàssics de les Meditacions per convertir-los en eines d’eficiència i rendiment. El management adopta l’estoïcisme de Marc Aureli i en desvirtua l’objectiu original: La dicotomia del control: Traduït com a Cercle d’influència o Locus de control intern. S’aplica per pair la incertesa del mercat, desvincular l’ego…

    Read more →

  • El deure i la comunitat

    Per a Marc Aureli, la idea del deure i la comunitat representa la gran paradoxa de la seva vida. Com a filòsof estoic, buscava l’autarquia (l’autosuficiència mental), però com a emperador de Roma, la seva realitat era un servei públic ininterromput. A diferència d’altres corrents filosòfiques com l’epicureisme (que recomanava apartar-se de la política i…

    Read more →

  • La ment com a fortalesa

    El concepte de la ment com a fortalesa, que el dramaturg de la Il·lustració Thomas Gataker va batejar més tard com la ciutadella interior (Inner Citadel), és el nucli de la teràpia psicològica que Marc Aureli s’aplicava a si mateix. Per a l’emperador, la ment no és un receptor passiu que rep cops de la…

    Read more →

  • Memento Mori

    Memento Mori

    Per a Marc Aureli, la frase llatina Memento Mori (recorda que moriràs) no era un eslògan ombrívol ni una fixació morbosa amb la tomba. Al contrari, era la seva eina més potent de clarividència mental. Com a emperador, vivia envoltat de luxes, elogis constants, un poder absolut sobre milions de vides i la temptació constant…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.