Filosofia
-
Benefici sense producció Costas Lapavitsas, 2013 Una de les anàlisis més profundes sobre la financiarització de l’economia contemporània. L’autor, vinculat al corrent del marxisme heterodox, sosté que el capitalisme ha patit una transformació estructural on el sector financer ja no només dona suport a la producció, sinó que l’explota directament. El concepte d’Expropiació Financera Aquesta…
-
El concepte del Déu imperfecte és una de les reflexions més profundes que Stanisław Lem introdueix cap al final de Solaris. Aquesta idea sorgeix d’una conversa entre Kris Kelvin i Snow, i serveix per tancar el cercle de la impossibilitat d’entendre l’oceà. Aquest Déu no té res a veure amb les deïtats de les religions…
-
La culpa i el trauma són els motors invisibles que transformen tant a Solaris com a la saga de Ender d’històries sobre planetes a exploracions sobre la condemna humana. En ambdues obres, l’espai exterior funciona com un catalitzador que obliga els protagonistes a materialitzar els seus fantasmes interns. La culpa com a matèria física a…
-
El concepte de l’alienígena inabastable, des de perspectives filosòfiques oposades: l’oceà de Solaris (Stanisław Lem) i l’entitat de Ender el Xenocida (Orson Scott Card) L’Altre: Comunicació vs. Silenci Es possible el contacte o és una il·lusió? L’oceà de Solaris és una intel·ligència que no reconeix els humans com a interlocutors vàlids. Els seus estímuls (crear…
-
A Solaris, els personatges no són només individus, sinó representants de diferents respostes humanes davant l’inconegut. Lem utilitza la petita tripulació de l’estació per mostrar com la ciència, la moral i la memòria s’esquerden quan s’enfronten a una intel·ligència no humana. Kris Kelvin (El Psicòleg) És el protagonista i el vehicle de l’espectador. Encarna la…
-
En l’univers de Solaris, Stanislaw Lem subverteix completament el trop de l’alienígena antropomòrfic (aquell que té dos braços, dues cames i una psicologia similar a la humana). Aquí, l’alienígena és el repte definitiu per a la nostra capacitat de comprensió. L’Oceà com a entitat total L’oceà de Solaris no és aigua, sinó una substància col·loidal…
-
Solaris Stanisław Lem, 1961 Obra mestra de la ciència-ficció filosòfica. A diferència de les històries d’aventures espacials convencionals, Lem utilitza el gènere per explorar les limitacions de la ment humana i la impossibilitat de la comunicació amb el que és absolutament altre. La trama segueix a Kris Kelvin, un psicòleg que arriba a una estació…
-
El concepte de Panòptic de Michel Foucault, desenvolupat principalment a l’obra Vigilar i castigar (1975), és una de les eines teòriques més potents per analitzar com funciona el poder en les societats modernes. El disseny arquitectònic de la presó proposat per Jeremy Bentham (segle XVIII) li serveix per explicar un canvi profund en la naturalesa…
-
La crítica d’Hannah Arendt a Frantz Fanon (i especialment al pròleg de Jean-Paul Sartre) es troba principalment en el seu assaig Sobre la violència (1969). Arendt reconeix la legitimitat del patiment dels colonitzats, però alerta que la glorificació de la violència de Fanon és un error polític i filosòfic perillós. Confusió entre poder i violència…
-
El pròleg de Jean-Paul Sartre a Els condemnats de la terra és un dels textos més incendiaris, radicals i polèmics de la història del pensament modern. Més que una introducció, és un crit de guerra dirigit no als colonitzats, sinó als europeus, per posar-los davant del mirall de la seva pròpia brutalitat. El destinatari: Un…