A Solaris, els personatges no són només individus, sinó representants de diferents respostes humanes davant l’inconegut. Lem utilitza la petita tripulació de l’estació per mostrar com la ciència, la moral i la memòria s’esquerden quan s’enfronten a una intel·ligència no humana.
Kris Kelvin (El Psicòleg)
És el protagonista i el vehicle de l’espectador.
Encarna la consciència humana i el dol. Intenta abordar Solaris des de la lògica i la ciència, però ràpidament queda atrapat en la subjectivitat, la lluita entre la raó (el científic) i el sentiment (l’home que estima una memòria).
Acaba acceptant que la veritat no és possible i que la seva relació amb la còpia de la Rheya és l’única realitat que li queda, convertint-se en un símbol de la resignació humana.
Rheya (l’ altre o el visitant)
No és la Rheya original (que es va suïcidar a la Terra), sinó una creació de l’oceà basada en els records de Kelvin.
La culpa materialitzada, un mirall. No té una identitat pròpia al principi, sinó que es converteix en el que Kelvin recorda d’ella. A mesura que s’adona que no és humana i intenta suïcidar-se (reproduint el trauma original), es converteix en un personatge tràgic que simbolitza l’autonomia de la memòria.
Snow (El Científic escèptic)
És qui rep Kelvin a l’estació, visiblement degradat i paranoic.
Snow ha abandonat tota esperança de entendre Solaris. Representa el cinisme i l’esgotament intel·lectual que sorgeix quan la humanitat arriba al límit de les seves capacitats cognitives. És el fracàs de la ciència.
Actua com el guia realista que ja ha passat pel procés de negació i terror que tot just comença per a Kelvin.
Sartorius (L’Intel·lectual rígid)
Es manté tancat al seu laboratori i és el que més es resisteix a acceptar la naturalesa emocional dels visitants.
Sartorius vol destruir els visitants (als quals anomena fantomoides) perquè els veu com una aberració que impedeix la investigació pura. Simbolitza l’orgull de l’home que es nega a acceptar que l’univers pot ser irracional o emocionalment devastador. Expressa antropocentrisme i autoritat.
Gibarian (L’absent)
L’antic mestre de Kelvin que es suïcida poc abans que el protagonista arribi a l’estació.
La derrota definitiva. El seu suïcidi és la prova que fins i tot les ments més brillants poden col·lapsar davant la pressió de Solaris. Representa el destí de l’home que no pot suportar viure amb els seus propis pecats fets realitat.
En conjunt, aquests personatges formen un microcosmos de la condició humana:
Kelvin: L’amor i la culpa.
Rheya: L’espill del passat.
Snow: La desil·lusió.
Sartorius: El control i la negació.
L’oceà de Solaris, en canvi, representa el Buit: una entitat que no té representació perquè és tot el que els humans no som.
Enfilall
Deixa un comentari…