La relació entre Kurt Gödel i John von Neumann és un dels episodis més fascinants de la història de la ciència, ja que marca el moment precís en què el pensament humà va acceptar que la lògica té límits infranquejables. Von Neumann, considerat un dels cervells més ràpids de l’època, va ser el primer a entendre la magnitud del que Gödel havia descobert.
El Congrés de Königsberg (1930)
En un congrés on tothom discutia com tancar el cercle de les matemàtiques seguint el Programa de Hilbert, un jove i desconegut Gödel va anunciar tímidament el seu Primer Teorema d’Incompletesa.
Gairebé ningú li va prestar atenció; els assistents estaven massa centrats a provar que les matemàtiques eren perfectes. Von Neumann va ser l’únic que va quedar commocionat. En acabar la xerrada, va apartar Gödel i el va interrogar durant hores. Va comprendre immediatament que el somni de Hilbert s’havia acabat.
La carrera cap al Segon Teorema
Després de parlar amb Gödel, Von Neumann va tornar a casa i va començar a treballar febrilment. Poc després, va escriure a Gödel per dir-li que havia descobert una conseqüència encara més terrorífica: si un sistema és consistent, no pot provar la seva pròpia consistència.
Gödel li va respondre educadament que ja ho sabia i que ja havia enviat el manuscrit del Segon Teorema d’Incompletesa per a la seva publicació. Von Neumann, lluny d’ofendre’s, es va convertir en el defensor número u de Gödel.
Del Teorema a l’Arquitectura de l’Ordinador
Aquesta relació va ser crucial per al naixement de la informàtica:
- Von Neumann i la computació: Ell va ser qui va dissenyar l’arquitectura dels ordinadors moderns (l’arquitectura de Von Neumann).
- La influència de Gödel: Von Neumann va aplicar la idea de la numerització de Gödel (que el software és un número) per crear el concepte de programa emmagatzemat. Va entendre que si la lògica es podia numerar, la memòria d’una màquina podia contenir tant dades com instruccions indistintament.
Una amistat a Princeton
Ambdós van coincidir a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (IAS).
Von Neumann era social, amant de les festes i consultor del govern en temes d’armament. En contrast, Gödel era reservat, paranoic i profundament abstracte.
Von Neumann va dir una vegada: “Gödel és absolutament insubstituïble. En canvi, de gent com jo en surten uns quants a cada generació”. Va ser Von Neumann qui va lluitar per aconseguir que Gödel tingués una plaça permanent a l’IAS, malgrat el seu caràcter difícil.
Si Gödel va ser el visionari que va descobrir que la veritat és més gran que la prova, Von Neumann va ser el pont que va portar aquesta veritat abstracta cap a la realitat física. Sense la capacitat de Von Neumann per entendre i descodificar Gödel, potser la invenció de l’ordinador universal hauria trigat dècades més a produir-se.
Enfilall
Deixa un comentari…