En l’univers de Solaris, Stanislaw Lem subverteix completament el trop de l’alienígena antropomòrfic (aquell que té dos braços, dues cames i una psicologia similar a la humana). Aquí, l’alienígena és el repte definitiu per a la nostra capacitat de comprensió.
L’Oceà com a entitat total
L’oceà de Solaris no és aigua, sinó una substància col·loidal orgànica que cobreix gairebé tot el planeta. Té propietats físiques que desafien la mecànica celeste:
- Estabilització de l’òrbita: El planeta orbita un sistema binari (dos sols). Segons les lleis de la física, l’òrbita hauria de ser inestable i el planeta hauria de ser destruït. L’oceà, però, actua com un giroscopi gegantí, modificant la seva pròpia densitat i forma per corregir l’òrbita.
- Massa: Té una massa aproximada de 1,7E19 tones.
És un organisme únic gelatinós capaç de manipular la física, l’òptica i, el més important, la matèria a nivell subatòmic.
- Sense comunicació: A diferència de Encontres a la tercera fase o Arrival, a Solaris no hi ha un llenguatge que desxifrar. L’oceà no respon als senyals de ràdio ni als intents de contacte matemàtic.
- Acció sensorial: L’oceà llegeix les ones cerebrals dels humans mentre dormen i materialitza els seus pensaments més profunds, sovint els més dolorosos.
Els visitants (Fantomoides)
L’oceà crea éssers basats en la memòria de la tripulació. Aquests alienígenes són, en realitat, miralls de la psique humana: no estan fets d’àtoms convencionals, sinó d’estructures de neutrins que es regeneren instantàniament. Són pràcticament indestructibles.
Paradoxa: Són alienígenes perquè la seva font és Solaris, però són totalment humans en aparença i comportament perquè han estat extrets del subconscient del receptor.
Crítica a la Ciència de l’Altre
Lem utilitza el concepte de l’alienígena per burlar-se de la ciència humana. Al llibre descriu la Solarística, una disciplina acadèmica sencera dedicada a l’oceà: s’han creat milers de teories: que si l’oceà és un ordinador biològic, un déu autista o un plasma inofensiu.
Per a Lem no busquem aliènígenes, busquem una extensió de nosaltres mateixos. Quan ens trobem amb una intel·ligència que no comparteix la nostra lògica, som incapaços de reconèixer-la com a tal.
Les estructures de l’oceà
L’oceà genera formacions geomètriques gegantines que els científics intenten classificar sense èxit:
- Mimoides: Estructures que imiten objectes del seu voltant.
- Simetríades: Formacions arquitectòniques efímeres d’una complexitat matemàtica que cap humà pot replicar.
- Asimetríades: Versions caòtiques i terrorífiques que desafien les lleis de la gravetat.
L’alienígena a Solaris és un buit cognitiu. No és un enemic ni un amic; és un fenomen natural tan immens i aliè que la seva simple existència ens obliga a qüestionar si la nostra intel·ligència té algun valor real en l’escala de l’univers.
Enfilall
Deixa un comentari…