Manipulació i polarització no són fenòmens separats, sinó un bucle de retroalimentació. La manipulació externa utilitza la nostra psicologia social com a combustible per crear polarització, i una societat polaritzada és molt més fàcil de manipular.
És el que en ciència de sistemes s’anomena un bucle de retroalimentació positiva (on positiva no significa bona, sinó que s’autoabasteix i creix sense control).
Anatomia del hackeig a l’eixam humà
Per entendre com la manipulació es converteix en polarització, hem de mirar com s’ha dissenyat l’ecosistema de la informació actual (mitjans de comunicació i, sobretot, xarxes socials):
[Manipulació / Algorismes] ──> Activen emocions (Por/Indignació) ▲ │ │ ▼[Polarització estructurada] <── Busquem el nostre ramat (Tribalisme)
El negoci de la indignació
Els algorismes de les grans plataformes tenen un sol objectiu: mantenir la nostra atenció el màxim de temps possible per vendre publicitat. Què capta millor l’atenció humana? La biologia ens diu que són les amenaces i la indignació moral. La manipulació comença aquí: l’algorisme no ens mostra la realitat, et mostra la versió de la realitat que més ens commou emocionalment.
El tancament en la tribu (salts d’aigua d’informació)
Quan l’algorisme o un actor polític ens manipula a través de la por cap a l’altre bàndol, la nostra resposta evolutiva com a humans és buscar protecció en el grup. Aquí és on la intel·ligència d’eixam es trenca definitivament: en lloc d’abelles lliures que exploren el camp, ens convertim en abelles tancades en cambres de ressonància (echo chambers), on només escoltem el que diuen les de la nostra pròpia corda.
Qualsevol veu dissident dins de la mateixa tribu és castigada o titllada de traïdora. Per tant, l’eixam perd la llibertat i la diversitat de criteri, que eren les condicions indispensables perquè fos intel·ligent.
La polarització com a resultat
Un cop l’eixam s’ha dividit en dos blocs tancats que es miren amb desconfiança, la manipulació es torna increïblement fàcil. Ja no cal argumentar ni aportar dades reals; només cal dir que els altres volen destruir el nostre rusc. La veritat deixa d’importar i el vot es converteix en una arma de trinxera, no en una eina de selecció col·lectiva.
El gran repte de la democràcia moderna
El perill actual és que estem intentant fer funcionar un sistema de vot universal (pensat per a un eixam d’individus lliures) dins d’un entorn informatiu que ens converteix en ramats guiats de forma artificial.
Quan la manipulació és tan sofisticada que aconsegueix que la meitat de la població visqui en una realitat factual completament diferent de l’altra meitat, la saviesa de les masses es col·lapsa. La mitjana matemàtica de dos extrems radicalment distorsionats ja no dona el pes real del bou, dona una xifra absurda.
Enfilall
Deixa un comentari…