La democràcia de l’antiga Atenes (segles V i IV a.C.) era un sistema de democràcia directa, radicalment diferent de la representativa actual. En lloc de votar algú perquè decideixi per tu, els ciutadans participaven directament en la presa de decisions.
Institucions Principals
L’Ekklesia (Assemblea): Era l’òrgan sobirà. Qualsevol ciutadà podia assistir-hi, parlar i votar les lleis, les declaracions de guerra o els pressupostos. Es reunien unes 40 vegades a l’any al turó de la Pnyx. Les decisions es prenien per majoria a mà alçada.
La Boulé (Consell dels 500): Era el motor de la ciutat. Preparaven l’ordre del dia de l’Ekklesia i gestionaven el dia a dia. El més curiós? Els seus membres s’escollien per sorteig cada any, no per elecció.
Els Dikasteria (Tribunals): No hi havia jutges professionals. Els jurats (sovint de 501 persones per evitar suborns) s’escollien també per sorteig entre els ciutadans i decidien tant la culpabilitat com la sentència.
Sorteig vs. Elecció
Per als grecs, les eleccions eren aristocràtiques perquè sempre guanyaven els més rics, famosos o millors oradors. El sorteig es considerava l’únic mètode realment democràtic, ja que donava a tothom la mateixa probabilitat de governar.
L’excepció: Els càrrecs que requerien habilitats tècniques (com els generals militars o els arquitectes) sí que s’elegien per votació.
L’Ostracisme: El botó de bloqueig
Una vegada a l’any, l’Assemblea podia votar per expulsar de la ciutat durant 10 anys qualsevol persona que es considerés perillosa per a la democràcia o que acumulés massa poder. El nom ve de l’óstrakon, el tros de ceràmica on escrivien el nom de l’expulsat.
Qui podia participar?
Tot i ser pionera, era una democràcia molt excloent. Només podien participar els ciutadans:
- Homes lliures.
- Majors d’edat.
- Fills de pare i mare atenesos.
Això deixava fora dones, esclaus i metecs (estrangers residents), que formaven la gran majoria de la població.
Conceptes fonamentals
- Isegoria: El dret universal de qualsevol ciutadà a parlar i ser escoltat a l’Assemblea, independentment de la seva riquesa.
- Isonomia: La igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
El terme idiota prové del grec idiotes, que definia la persona que es despreocupava dels afers públics i només mirava pels seus interessos privats.
Durant el temps que un ciutadà exercia el seu càrrec, la democràcia atenesa no el deixava sol ni li donava un xec en blanc fins a la rendició de comptes final. El sistema estava dissenyat perquè el control fos constant, col·lectiu i immediat.
La Pòrtica de la Prytaneia (Rotació i vigilància 24h)
La Boulé (Consell dels 500) es dividia en 10 grups de 50 homes (anomenats pritans). Cada grup governava només durant una dècima part de l’any.
Vigilància permanent: Durant el seu mes de torn, els 50 pritans havien de menjar i viure junts en un edifici públic anomenat Tholos.
Disponibilitat total: Un d’ells era escollit per sorteig com a president (Epístata) per a només 24 hores. Tenia les claus dels segells i el tresor de la ciutat, i no podia dormir per si hi havia una emergència.
L’objectiu era evitar que ningú tingués el poder prou temps per organitzar un cop d’estat o una xarxa de corrupció.
L’Epicheirotonia (El vot de confiança mensual)
Cada mes (en la primera sessió de l’Ekklesia de cada prytaneia), es feia una votació obligatòria sobre la gestió dels magistrats en curs.
Era una mena de qüestió de confiança automàtica. Si l’Assemblea votava en contra de la gestió d’un magistrat, aquest era suspès del càrrec immediatament i portat a judici davant un tribunal abans d’esperar que acabés el seu mandat.
La col·legialitat (Mai un sol home)
A Atenes gairebé cap càrrec era individual (excepte en l’exèrcit en moments crítics). La majoria de magistratures s’exercien en comissions de 10 persones (una per cada tribu). Els deu membres s’havien de posar d’acord i es vigilaven els uns als altres. Era molt difícil que un magistrat fos corrupte si els altres nou no hi estaven d’acord.
La Pnyx: L’escrutini públic total
Com que les sessions de l’Assemblea eren públiques i qualsevol ciutadà podia demanar la paraula, els magistrats havien de justificar les seves propostes i accions davant de milers de persones constantment.
No hi havia reunions a porta tancada per a les decisions importants. Si un magistrat convencia l’Assemblea d’aprovar una mesura que resultava ser un desastre, qualsevol ciutadà podia interrompre la sessió amb un jurament (hypomosia) i portar el cas a revisió legal.
Vigilància de les finances en temps real
A part de l’auditoria final, hi havia funcionaris anomenats Apodektai (receptors) que controlaven els diners que entraven a les arques públiques cada dia i informaven a la Boulé. Qualsevol sospita de desviament podia aturar el procés de despesa de forma immediata.
La desconfiança com a virtut
El sistema grec no es basava en la confiança en el representant, sinó en la vigilància del ciutadà. Es partia de la base que un bon sistema polític és aquell que fa que sigui físicament i legalment difícil fer trampes.
Enfilall
Deixa un comentari…