Si els controls previs eren rigorosos, els controls posteriors a l’antiga Atenes eren gairebé obsessius. La idea central era que ningú, per molt poder que hagués tingut, estava per sobre de la comunitat.
L’Euthyna (rendició de comptes definitiva)
Aquest era el control més important. Cada vegada que un ciutadà acabava el seu mandat en qualsevol càrrec públic (encara que només hagués durat un any), s’havia de sotmetre obligatòriament a l’euthyna.
- Auditoria financera: Un grup de 10 auditors (logistai) revisava cada moneda que havia passat per les mans del funcionari. Qualsevol discrepància es portava davant un tribunal.
- Examen de conducta: Es feia una crida pública on qualsevol ciutadà podia presentar una queixa contra l’ex-oficial per abús de poder, mala gestió o corrupció durant el seu càrrec.
- Prohibició de fugir: Fins que no passaves l’euthyna, no podies sortir de la ciutat, vendre les teves propietats ni rebre cap honor o corona.
La Eisangelia (Denúncia per traïció o corrupció)
Era un procediment d’urgència per a delictes greus que posaven en risc la democràcia, com suborns o complots per enderrocar el sistema.
Es podia iniciar a l’Assemblea o a la Boulé. Si la denúncia prosperava, el cas passava a un jurat massiu. Si el polític era declarat culpable, les penes solien ser la mort, l’exili o multes tan elevades que portaven a la ruïna total de la família.
La responsabilitat de les propostes (Graphé Paranomon)
Com hem vist en els controls previs, aquest mecanisme també funcionava de forma posterior. Si una llei proposada per un ciutadà s’aprovava però, un cop en vigor, es demostrava que era desastrosa o il·legal, el prompter en seguia sent el responsable legal durant un any sencer.
Això evitava el populisme buit: si proposaves una mesura que arruïnava la ciutat, no podies dir el poble ho va votar; tu n’eres el responsable penal.
L’Ostracisme (Control polític, no judicial)
Encara que no fos un judici per un delicte concret, funcionava com un control posterior a la popularitat excessiva. Si un polític esdevenia tan influent que podia amenaçar l’equilibri de poders, els ciutadans podien votar la seva expulsió. Era una manera de tallar les ales a qui acumulava massa èxit.
Cicle de control
| Moment | Mecanisme | Objectiu |
|---|---|---|
| Abans | Dokimasia | Verificar moralitat i dret a la ciutadania. |
| Durant | Quòrums i vigilància | Assegurar que les decisions són col·lectives. |
| Després | Euthyna | Auditar diners i comportament durant el càrrec. |
| Sempre | Graphé Paranomon | Responsabilitzar l’autor d’una idea de les seves conseqüències. |
Aquesta obsessió pel control es basava en una desconfiança sana: els grecs creien que el poder corromp inevitablement, i per tant, l’única solució era que el control fos constant, públic i molt sever.
Enfilall
Deixa un comentari…