Arribem a la tercera i última peça del trencaclosques de Gramsci: l’organització. Si l’educació és la pólvora i l’agitació és l’espurna, l’organització és el canó que dirigeix l’energia cap a un objectiu real. Sense organització, l’entusiasme es crema en quatre dies i es converteix en frustració. Organitzar-se significa construir estructures col·lectives que aspirin a durar més que les nostres pròpies vides. Significa passar de l’estem emprenyats a l’estem preparats.
Pla d’Organització: Crear Estructures que durin
| Dimensió | L’Objectiu | L’Eina Clau |
|---|---|---|
| 1. La Cèl·lula Bàsica | Crear un nucli de confiança on tothom se senti protegit. | L’afinitat local o sectorial (grup de barri, sindicat de feina). |
| 2. La Presa de Decisions | Evitar els líders autoritaris i el caos assembleari. | Llistes de consens, rols rotatoris i comissions de treball. |
| 3. La Infraestructura | Ser independents econòmicament i logística. | Caixes de resistència, locals propis i canals de comunicació segurs. |
| 4. La Xarxa de Xarxes | Sumar forces sense perdre la identitat de cada grup. | Federacions, plataformes i coordinadores nacionals/internacionals. |
Etapa 1: El Nucli de Confiança (Trobar els teus)
No intentem organitzar una manifestació de 10.000 persones des de zero, convé començar amb cinc o sis persones compromeses.
El grup d’afinitat: Busquem persones amb qui compartim valors bàsics i, sobretot, responsabilitat. L’organització no es basa en la simpatia, sinó en el compromís de fer el que s’ha dit que es faria.
Mapeig de necessitats: Identifiquem quin és el problema concret que volem resoldre al nostre entorn (el preu de l’habitatge al barri, l’explotació a la feina, la manca d’espais verds). L’organització ha de ser útil, no abstracta.
Etapa 2: Disseny Democràtic (Com treballem)
Molts moviments moren per culpa de l’estructura informal: quan ningú mana oficialment, acaben manant els que parlen més fort o els que tenen més temps lliure.
Rols clars i rotatoris: Cal repartir les tasques d’una manera clara (qui porta els comptes, qui modera les reunions, qui porta la comunicació, qui fa les actes), i canviar aquests rols periòdicament perquè tothom aprengui a fer de tot i ningú es torni imprescindible.
Assemblees eficaces: Establir un ordre del dia abans de començar. Posar temps límit a les intervencions. Buscar el consens, però tenir un mecanisme de votació àgil si el consens bloqueja el grup.
Etapa 3: Sobirania Material (Logística)
L’estat o les grans empreses poden tallar l’aixeta si es depèn d’ells. Per ser lliures, hem de ser autosuficients.
Finançament propi: Un projecte polític o social sense diners propis és feble. Convé implementar quotes, fer micromecenatge o organitzar esdeveniments per recollir fons.
La Caixa de Resistència: Guardar una part del pressupost exclusivament per a emergències: pagar multes, advocats o ajudar els membres del grup que es quedin sense feina o tinguin problemes econòmics greus per culpa de la seva militància.
Etapa 4: Crear Institucions Alternatives (El contra-poder)
Això és el que Gramsci anomenava construir la nova societat dins de la vella. No es tracta només de protestar contra el que hi ha, sinó de muntar el que hauria d’haver-hi. Les xarxes de vida son cooperatives de consum per no comprar als supermercats de sempre, sindicats d’habitatge per defensar els veïns dels desnonaments o escoles populars de formació. Es tracta d’organitzar la vida diària sota uns altres valors.
3 Grans perills que cal evitar (Autodefensa de l’Organització)
El Burnout (El desgast): Si dues persones ho fan tot, s’acabaran cremant i el grup morirà. La feina es delega o no es fa. La salut i el benestar dels membres de l’organització estan per sobre del projecte.
El Purisme Sectari: Si demanem que tothom estigui d’acord al 100% en tot abans de començar a treballar, ens quedarem sols. L’organització ha de ser un front ampli. Es treballa sobre els objectius comuns, respectant les diferències.
El Reunionisme cronificat: Reunir-se per parlar de quan ens reunirem és el càncer dels moviments socials. Si una reunió no acaba amb una llista d’accions concretes i un nom assignat a cada tasca, ha estat una pèrdua de temps.
Enfilall
Deixa un comentari…