Mastodon

TEL:4 minuts

Guerra Cultural: Marxisme Cultural

La teoria conspirativa del Marxisme Cultural no va néixer d’un malentès acadèmic, sinó d’una necessitat política i psicològica de la dreta nord-americana a finals del segle XX. Per a entendre per què es va generar, hem de mirar el context històric on es va cuinar. Hi ha quatre motius clau que expliquen la seva creació i el seu èxit com a relat polític:

Justificar per què la dreta perdia la guerra cultural

Durant les dècades de 1960 i 1970, el món occidental va viure una transformació radical: el moviment pels drets civils dels afroamericans, l’alliberament sexual, el feminisme de segona onada, el pacifisme contra la guerra de Vietnam i els drets LGTBIQ+.

La dreta més conservadora va veure com les estructures tradicionals (la família patriarcal, la preeminència de la religió cristiana, l’homogeneïtat blanca) trontollaven. En lloc d’acceptar que aquests canvis eren demandes socials reals de la gent, els intel·lectuals de la New Right (la Nova Dreta dels EUA) van necessitar una explicació externa: això no està passant perquè la societat vulgui canviar; està passant perquè ens estan manipulant des de l’ombra.

El fracàs de la revolució obrera (la subversió de la tradició)

Karl Marx havia predit que el proletariat faria una revolució econòmica i tombaria el capitalisme. Això a Occident no va passar mai; els obrers es van anar integrant en la societat de consum.

Ideòlegs de la dreta com William S. Lind i Paul Weyrich (fundador del think tank ultraconservador Heritage Foundation) van agafar aquesta dada històrica i la van capgirar per crear el relat de la conspiració:

Van argumentar que, com que els marxistes van veure que no podien destruir Occident per la via econòmica, van decidir fer-ho per la via cultural. Segons el seu relat, l’Escola de Frankfurt s’havia infiltrat a les universitats americanes durant el seu exili per a substituir l’obrer per les minories (dones, gais, immigrants) com a nous subjectes revolucionaris, amb l’únic objectiu de destruir els valors judeocristians i afeblir la societat occidental.

La necessitat d’un nou Home del Sac després de la Guerra Freda

Amb la caiguda del mur de Berlín (1989) i la dissolució de la Unió Soviètica (1991), la dreta conservadora es va quedar sense el seu enemic històric: el comunisme soviètic. Ja no podien fer por a la població amb una invasió de tancs russos o míssils nuclears.

La conspiració del Marxisme Cultural va ser el substitut perfecte. Va permetre reciclar l’antic anticomunisme i dirigir-lo contra nous objectius interns: professors universitaris, artistes, activistes dels drets civils i actors de Hollywood. L’enemic ja no era un exèrcit estranger, sinó una malaltia mental subversiva que corria per les institucions del propi país.

L’antisemitisme inherent (actualització d’un vell mite)

Aquest és el punt més fosc i estructural. La conspiració del Marxisme Cultural és, a la pràctica, una actualització adaptada al segle XXI del mite nazi del Bolxevisme Cultural (Kulturbolschewismus) i de les velles teories antisemites que acusaven els jueus de controlar el món en l’ombra.

Com que la gran majoria dels fundadors de l’Escola de Frankfurt (Adorno, Horkheimer, Marcuse, Fromm) eren intel·lectuals jueus que havien fugit de Hitler, la dreta radical va trobar el lligam perfecte per a reactivar la vella paranoia: un grup d’estrangers, intel·lectuals i jueus que arribaven a les universitats d’elit americanes per a corrompre la ment de la joventut sana amb l’art modern, la psicoanàlisi i la destrucció de la família.

La gran contradicció: El caràcter conspiranoic es demostra en el fet que la teoria diu exactament el contrari de la realitat. La conspiració acusa l’Escola de Frankfurt de crear la societat de consum moderna, el cinema de Hollywood progre i la cultura pop banal per a destruir Occident. Però, com hem vist abans, si llegim Adorno o Horkheimer, el que feien aquests filòsofs era precisament criticar ferotgement la cultura pop i el consumisme per aliens i adormidors. La conspiració es basa en no haver-los llegit mai.

Enfilall

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.