Aldi: simplement barat. Un antic gerent ho deixa anar tot.
Andreas Straub, 2012
El 2012, un executiu de la cadena de grans superfícies Aldi, un monument a la societat de consum alemanya des dels anys 1950 i autèntic inventor del discount, va publicar un llibre sobre la seva dolorosa experiència com a mànager d’un centre de distribució de l’empresa on descriu l’opressor món del control i l’assetjament constant.
L’essencial rau a fixar objectius, a establir terminis per a la seva realització i a exercir el control.
Això és el que descriu el setmanari alemany Der Spiegel, que el 30 d’abril de 2012 dedicà un informe a aquesta empresa frenètica de control.
En una entrevista amb la redacció l’autor del llibre ho explica (cita extreta del llibre Lliures per obeir).
El RS (responsable de zona) s’esforçarà per desenvolupar el diàleg amb el conjunt de l’equip aplicant el model de Harzburg. Aquest model de gestió es caracteritza pel principi de delegació, és a dir, la transferència de tasques i responsabilitats a un col·laborador, que accepta la supervisió i el control crític del superior jeràrquic. El superior jeràrquic estableix per a cada col·laborador objectius individuals i terminis de realització. La seva funció és reconèixer i estimular les capacitats dels seus col·laboradors, així com practicar una crítica constructiva centrada en el diàleg.
El sistema viu del control total i de la por. Tot sembla bo per assegurar la «maximització del benefici: el control de les tasques i el seu temps d’execució és constant, fins i tot mitjançant càmeres que graven els empleats. A causa de la il·legalitat del procediment, Aldi prefereix enviar controladors a les seves botigues per fer compres de prova i avaluar així el rendiment de les caixeres. Es pren nota de totes les errades i mancances —fatalment, sempre n’hi ha alguna— i, si arriba el moment, s’utilitzen per justificar un acomiadament. Per fer fora algú, es recorre a tot l’historial de controls.
Durant una entrevista tensa, es crea una situació de pressió totalment construïda: dues o tres persones atabalen l’interessat amb retrets perquè s’esfondri i accepti una rescissió contractual acordada, que evita a l’empresa haver de pagar indemnitzacions per acomiadament, obtenint així una quantitat molt més baixa. L’estratègia de la tensió assoleix el seu punt més alt en aquest moment paroxístic, però també és permanent. L’assetjament i la pressió massiva són diaris.
El model de Harzburg es un sistema de gestió ideat per Reinhard Höhn, destacat jurista, professor de dret i oficial de les SS (SS-Oberführer).
Durant el Tercer Reich, va ser peça clau en l’aparell ideològic/administratiu nazi, especialment en la planificació de l’ocupació d’Europa de l’Est i en la definició de les estructures de comandament.
Després de la guerra, com molts altres nazis, es va reciclar i va fundar l’Acadèmia de Gestió de Harzburg.
Enfilall
Deixa un comentari…