Per garantir que el sistema de democràcia directa no caigués en mans de persones incompetents o corruptes, els atenesos no confiaven només en la sort del sorteig. Tenien un sistema de filtres molt rigorós anomenat Dokimasia.
La Dokimasia (L’examen d’aptitud)
Abans que qualsevol ciutadà seleccionat per sorteig o elecció pogués prendre possessió del seu càrrec, havia de passar un examen públic davant de la Boulé o d’un tribunal.
Contràriament al que podríem pensar, no era un examen de coneixements tècnics o intel·lectuals, sinó un examen de moralitat i ciutadania. Es feien preguntes com:
- Has tractat bé els teus pares? (La pietat familiar era clau per a la confiança pública).
- Has pagat els teus impostos?
- Has servit en les campanyes militars quan t’ha tocat?
- Tens un comportament religiós adequat?
Si algú no passava la dokimasia, el seu nomenament s’anul·lava i se seleccionava una altra persona.
El cens de ciutadania
Com que només els ciutadans plens podien votar o ser escollits, existia un control estricte de les llistes:
- Presentació als 18 anys: El jove era presentat als membres del seu deme (districte). Els veïns havien de jurar que era fill de pares atenesos i que tenia l’edat legal.
- El Lexiarchikon grammateion: Era el registre oficial de cada districte. Si el teu nom no hi era, l’accés a l’Assemblea estava físicament prohibit.
Controls a l’entrada de l’Assemblea
Per evitar que persones sense drets (com estrangers o ciutadans que havien perdut els seus drets per deutes amb l’Estat) entressin a votar, hi havia un cordó de seguretat:
- Els Cotes Vermelles: Policies escites (esclaus públics) marcaven amb una corda impregnada de pintura vermella els qui es distreien pel mercat en lloc d’anar a l’Assemblea. Qui arribava amb la taca vermella a la roba podia ser multat.
- Verificació d’identitat: A l’entrada de la Pnyx, s’havia d’ensenyar un testimoni o ser reconegut per oficials de control.
La Graphé Paranomon (Control de legalitat)
Aquest era un control sobre les propostes. Qualsevol ciutadà podia aturar una votació o impugnar una llei ja aprovada si considerava que anava en contra de les lleis fonamentals de la ciutat.
- Si s’activava aquest mecanisme, la proposta quedava suspesa.
- Si el tribunal decidia que la proposta era il·legal, el proposant podia rebre una multa severíssima. Això feia que la gent s’ho pensés molt abans de proposar coses absurdes o perilloses.
Mentre que avui el principal control és la campanya electoral (on els partits busquen els draps bruts dels rivals), a Atenes el control era institucional i obligatori per a tothom, sense importar si eres un pagès humil o un noble ric.
Enfilall
Deixa un comentari…