Ohkwá:ri-tón

L’obra de Jason Brennan, Contra la democràcia, és un dels llibres de filosofia política més provocadors de l’última dècada. Brennan no critica la democràcia des d’una perspectiva autoritària clàssica, sinó des d’una vessant instrumentalista i epistocràtica.

La democràcia com a eina, no com a dret

Brennan argumenta que la democràcia no té un valor intrínsec (no és bona per se), sinó que és un instrument per aconseguir bons resultats governamentals.

Si un altre sistema (com l’epistocràcia) pot produir millors polítiques, més justes i més eficients, llavors hauríem de preferir aquest sistema. Brennan sosté que tenim el dret a un govern competent, i que la democràcia sovint vulnera aquest dret en permetre que decisions crucials siguin preses per votants ignorants. Defensa que la democràcia no té una aura sagrada, sinó que és una tecnologia política que podem substituir si no funciona:

La democràcia no és un fi en si mateix. És un martell, un instrument per clavar claus. Si trobem un martell millor, o si el martell que tenim comença a colpejar-nos els dits, no hi ha cap raó moral per no canviar-lo.

La taxonomia del votant

En el llibre es classifiquen els ciutadans en tres categories basades en el seu coneixement polític:

• Hobbits: Persones amb poc o nul interès en la política, que no tenen coneixements sobre fets bàsics i que no solen votar (o ho fan de forma aleatòria).

• Hooligans: Són els que estan informats però de manera totalment esbiaixada. Veuen la política com un esport d’equip; processen la informació per confirmar els seus prejudicis i odien el bàndol contrari. Segons Brennan, la majoria de votants actius són hooligans.

• Vulcans: Pensen de manera racional, científica i objectiva. Analitzen les dades, estan disposats a canviar d’opinió i no tenen lleialtats tribals. Són una minoria gairebé inexistent.

El problema de la democràcia és que la majoria de nosaltres som o bé Hobbits —ignorant el que passa al món— o bé Hooligans —processant la informació política de la mateixa manera que un fanàtic del futbol processa un partit, amb un biaix cognitiu massiu.

L’argument de la incompetència

Aquest és el pilar moral del seu llibre. Brennan fa una analogia amb altres professions:

Si un jurat hagués de decidir el teu destí i ho fes basant-se en la ignorància, el prejudici o la irracionalitat, diríem que el veredicte és injust.

Segons ell, la política és igual: quan un electorat ignorant tria polítiques que causen danys reals (guerres innecessàries, crisi econòmiques), està exercint un poder coercitiu injustificat sobre els altres.

Tenim el dret a no ser sotmesos a decisions polítiques preses de manera incompetent, irracional o amb ignorància. De la mateixa manera que no voldries que un metge incompetent t’operés o un jutge borratxo dictés sentència, no hauríem de permetre que un electorat ignorant decideixi el futur d’una nació.

La proposta: Epistocràcia

Brennan proposa l’epistocràcia (el govern dels que saben) com a alternativa. Algunes de les formes que suggereix inclouen:

• Sufragi restringit: Només aquells que passen un examen de coneixements polítics bàsics (com funcionen les lleis, dades econòmiques reals) poden votar.

• Vot ponderat: Tothom vota, però el vot dels qui demostren més coneixement té més pes.

• Dret de veto epistocràtic: Un consell d’experts pot vetar lleis aprovades pel parlament si es demostra que es basen en dades falses.

L’epistocràcia sosté que el dret a votar hauria de dependre, en certa mesura, del coneixement i la competència. El poder polític és un poder sobre els altres; ningú té un dret inherent a exercir-lo si no sap què està fent.

El biaix de la participació

Brennan sovint és escèptic sobre la idea que més participació millora la societat, ja que creu que la política ens corromp:

La política no ens eleva ni ens fa més nobles. Al contrari, la participació política tendeix a convertir-nos en hooligans, a dividir-nos en tribus i a fer-nos més irracionals del que som en la nostra vida privada.

El llibre ha rebut dures crítiques, principalment per dos motius:

• L’exclusió sistèmica: Històricament, els exàmens de coneixement s’han utilitzat per excloure minories o classes baixes del poder.

• Qui defineix el coneixement? Qui decideix quines preguntes van a l’examen o qui és un expert? Això podria portar a una nova forma de tirania tecnocràtica.

Brennan no pretén que l’epistocràcia sigui perfecta, sinó que és un mal menor comparat amb el que ell considera la irracionalitat sistemàtica de la democràcia actual. És un convit a qüestionar si la igualtat de vot és més important que la qualitat dels resultats polítics.