Ohkwá:ri-tón

L’austeritat és l’estratègia política per protegir el capitalisme quan aquest es veu amenaçat per les demandes d’una societat més justa.

Mattei, historiadora de l’economia, analitza l’origen de l’austeritat en la dècada de 1920 (especialment a la Gran Bretanya i la Itàlia feixista) per demostrar com s’utilitza per mantenir la jerarquia social.

Les tres columnes de l’austeritat

L’austeritat opera a través de tres mecanismes que operen de forma conjunta per disciplinar la classe treballadora:

• Austeritat Fiscal: Retallades en despesa pública i serveis socials. L’objectiu no és només quadrar els comptes, sinó reduir la dependència dels ciutadans respecte a l’Estat, obligant-los a dependre totalment del mercat laboral.

• Austeritat Monetària: Tipus d’interès alts i restricció del crèdit. Això frena l’economia, augmenta l’atur i, per tant, debilita el poder de negociació dels treballadors (que tenen por de perdre la feina).

• Austeritat Industrial: Privatitzacions, desregulació laboral i atacs directes als sindicats. Es tracta d’assegurar que la producció i els beneficis privats estiguin per sobre de qualsevol demanda de benestar col·lectiu.

El capitalisme en perill

Mattei argumenta que l’austeritat va néixer com a resposta a l’agitació social després de la Primera Guerra Mundial (1918-1920), coneguda com el Biennio Rosso. En aquell moment, els treballadors demanaven alternatives al capitalisme.

• La reacció de les elits: L’austeritat es va dissenyar per despolititzar l’economia. Es va començar a presentar l’economia com una ciència tècnica i neutral, fora de l’abast del debat democràtic.

• La paradoxa del feixisme: L’autora destaca com els economistes liberals de l’època van aplaudir les polítiques d’austeritat de Mussolini perquè posaven ordre a l’economia i protegien la propietat privada, demostrant que l’ordre del capital pot preferir l’autoritarisme a la democràcia si aquesta amenaça els beneficis.

Per a Mattei, l’austeritat és el fil conductor que uneix liberalisme clàssic amb neoliberalisme actual. Serveix per naturalitzar la desigualtat: ens fan creure que no hi ha diners per a hospitals o escoles, mentre es protegeixen els mecanismes d’acumulació de riquesa.