L’obra Frankenstein (1818) de Mary Shelley, escrita en plena efervescència de la Revolució Industrial i poc després de la Revolució Francesa, és sovint llegida com una poderosa al·legoria del conflicte de classes. En aquesta lectura, la Criatura no és només un monstre, sinó el símbol de la nova classe obrera (el proletariat) naixent.
La Criatura com a Proletariat Monstruós
A principis del segle XIX, la burgesia i les elits miraven amb terror les masses obreres que s’amuntegaven a les ciutats. Se les descrivia sovint com un monstre col·lectiu o una multitud informe.
La Criatura està feta de trossos de cadàvers anònims (restes de gent pobra, de cementiris i sales de dissecció). Això representa el proletariat: una massa fragmentada d’individus que només adquireix força quan s’ajunta.
Víctor Frankenstein (que representa l’elit intel·lectual i burgesa) crea la vida però s’horroritza de la seva pròpia creació un cop aquesta té autonomia. És el reflex de la por a una classe obrera que, un cop creada per la indústria, reclama drets.
El Buit de poder i la falta de Paternalisme
El gran pecat de Víctor Frankenstein no és l’acte de creació, sinó l’abandonament.
La Criatura neix bona (seguint les idees de Rousseau) però es torna violenta a causa del rebuig social i la falta de guiatge. Això simbolitza la por que una classe obrera sense educació i sense integració en l’estat acabi optant per la destrucció del sistema.
Quan la Criatura demana una companya (un pacte amb el seu creador), Víctor es nega (rebuig al contracte social). Aquesta ruptura del diàleg entre el creador (capital/estat) i la criatura (treballador) porta inevitablement a la guerra civil/domèstica.
La Por a la Revolució
Mary Shelley era filla de William Godwin (anarquista) i Mary Wollstonecraft (feminista), però vivia en una època de reacció conservadora.
El monstre té una força física superior a la de l’home, però no té un lloc en l’estructura social. Això és una metàfora de la capacitat revolucionària de les masses: poden destruir-ho tot, però no tenen permís per construir res.
La Criatura diu: Sóc malvat perquè sóc infeliç. És un argument polític: la violència de les classes baixes no és inherent a la seva naturalesa, sinó el resultat d’una societat (l’estat jacobí o liberal) que les exclou.
Ciència, Capital i Explotació
Víctor Frankenstein utilitza la tecnologia per obtenir poder sobre la natura, però es desentén de les conseqüències socials d’aquest poder. Victor és el capitalista que posa en marxa forces productives que ja no pot controlar.
La Criatura és el resultat alienat d’aquest procés: un ésser que produeix terror en lloc de progrés perquè el seu amo només buscava la glòria personal (el benefici) i no el bé comú.
En conclusió, Frankenstein es pot llegir com un advertiment: si l’elit (l’Estat o la Burgesia) crea una nova classe social per servir els seus propòsits però després la deshumanitza i li nega la identitat, aquesta criatura acabarà per destruir el seu creador.
Enfilall
Deixa un comentari…